El 7 de desembre de 1943, Sílvia Lubich, jove mestra, mai no hagués imaginat que, algunes dècades més tard, quatre Papes pronunciarien paraules tan apreciades sobre la seva persona i sobre la seva família espiritual.

No tenia cap idea del que veuria i viuria en els seus 88 anys de vida. No podia pensar en els milions de persones que la seguirien. Ni imaginar que amb els seus amics hauria arribat a 182 països, que inauguraria un nou període de comunió a l’Església i que obriria vies de diàleg ecumènic fins ara mai no practicades. Com tampoc imaginava que la seva família acolliria a fidels d’altres religions i persones sense un referent religiós. És més, ni tan sols tenia idea que anava a fundar un Moviment.

Aquell 7 de desembre de 1943, Chiara Lubich tenia només els sentiments d’una dona jove i bonica enamorada del seu Déu, amb qui signava un pacte nupcial, segellat amb tres clavells vermells. Amb això en tenia prou. No podia imaginar la successió de persones de totes les edats, categoria social i raça que l’anaven a acompanyar en els seus viatges anomenant-la senzillament “Chiara”.

Ni podia pensar, en el seu petit Trento natal, que les seves intuïcions místiques donarien lloc a una cultura d’unitat idònia per a una societat multiètnica, multirracial i multirreligiosa. Chiara Lubich es va avançar als temps. Ella, dona i laica, va proposar temes i nous camins a l’Església que més tard agafaria el Vaticà II. En una societat mundialitzada va saber indicar el camí de la fraternitat universal quan ningú no parlava d’acostament entre civilitzacions. Va respectar la vida i va buscar sentit al dolor. Va traçar un camí de santedat religiosa i civil practicable per tothom, no reservat a uns pocs escollits.

El 1977, en el Congrés Eucarístic de Pescara, va dir: «La ploma no sap el que haurà d’escriure, el pinzell no sap el que pintarà i el cisell no sap el que haurà d’esculpir. Quan Déu pren una criatura en les seves mans per a fer sorgir en l’Església una obra seva, la persona elegida no sap el que haurà de fer. És un instrument. I aquest, jo crec, pot ser el meu cas». I també: «Fecunditat i difusió desproporcionades a qualsevol força o intel•ligència humana, creus, creus, però també fruits, fruits, fruits en abundància. Els instruments de Déu, per norma general tenen una característica: la petitesa, la debilitat… Mentre l’instrument es mou en les mans de Déu, Ell el forma amb milers i milers de tàctiques doloroses i alegres. Així el fa cada vegada més apte per al treball que ha de desenvolupar. Fins que, adquirint un profund coneixement de si mateix i una certa intuïció de qui és Déu, pugui dir amb competència: jo no sóc res, Déu ho és tot. Quan aquesta aventura va començar a Trento, jo no tenia un programa, no sabia res. La idea del Moviment estava en Déu, el projecte en el cel».

Chiara Lubich va originar el Moviment dels Focolars. Va néixer el 22 de gener de 1920 a Trento i va morir, envoltada per la seva gent, el 14 de març de 2008 a Rocca di Papa.

Artículos

La difusió / 70 anys en 7 dies (2)

La difusió / 70 anys en 7 dies (2)

“Mira, jo sóc una ànima que passa per aquest món. He vist moltes coses belles i boniques, i només aquestes m’han atret sempre. Un dia que no puc precisar, vaig veure una llum. Em va semblar més bella que les altres coses belles i la vaig seguir. Em vaig adonar que era la Veritat”.

[leer más]

70 anys en 7 dies

70 anys en 7 dies

Comença el mes de desembre i amb ell repassem les set dècades de vida que compleix el Moviment dels Focolars.

[leer más]
123