L’aventura de les joves de Trento unides a Chiara no podia deixar indiferent ni a la població de la ciutat, en aquell moment poques desenes de milers d’habitants, ni tampoc a l’Església trentina. El comportament de les joves de la “caseta” de Plaça Cappuccini, seu del primer “focolar”, sorprenia a grans i a petits. En aquell apartament modest els pobres es sentien a casa seva. Fins i tot el problema social de la ciutat, dessagnada per la guerra, era un problema que les joves sentien seu. Creien ni més ni menys que aconseguirien resoldre-ho, senzillament, creient que les paraules de l’Evangeli eren veritables. Estimant al germà, un a un.

Chiara va escriure: “Entre totes les Paraules, el nostre carisma de seguida ens va subratllar les que es refereixen específicament a l’amor evangèlic cap al proïsme i no solament cap als pobres, com quan vam llegir a l’Evangeli que Jesús va dir:” Cada vegada que ho vau fer al més petit dels meus germans (i s’entén amb tots), m’ho vau fer a mi “(Mt 25,40).

De conseqüència, la nostre vella manera de concebre el proïsme i d’estimar-lo va canviar totalment. Si Crist d’alguna manera estava en tots, no es podien fer discriminacions, no es podien fer preferències. Van caure els conceptes humans que classifiquen els homes: compatriota o estranger, ancià o jove, guapo o lleig, antipàtic o simpàtic, ric o pobre, Crist estava darrere de cada un, Crist estava en cadascun. I cada germà era realment “un altre Crist” – si la gràcia enriquia la seva ànima – o “un altre Crist”, un Crist in fieri – si encara estava lluny d’Ell.

“Vivint així, ens vam adonar que el proïsme era per a nosaltres el camí per arribar a Déu.. Encara més, el germà se’ns presentava com un arc sota el qual calia passar per trobar Déu. I ho hem experimentat des dels primers dies. Quina unió amb Déu a la nit, en la pregària, o en el recolliment, després d’haver estimat tot el dia als germans! Qui ens donava aquest consol, aquest recolliment interior tan nou, tan celestial, si no Crist que vivia el “Doneu i se us donarà” (Lc 6,38) del seu Evangeli?. L’havíem estimat tot el dia en els germans i ara Ell ens estimava a nosaltres. Què útil ha estat aquest do interior per a nosaltres! Eren les primeres experiències de la vida espiritual, de la realitat d’un regne que no és d’aquesta terra. Així, en el meravellós camí que l’Esperit ens mostrava, l’amor al germà va ser un nou punt fonamental de la nostra espiritualitat”.