L’Eucaristia sempre ha tingut un paper important en la vida de Chiara Lubich, ja des de la infància. La seva vida personal i també la de les seves primeres companyes – com després ho serà de tot el moviment que es constituirà amb el temps – van ser marcades per l’Eucaristia. No podria ser d’una altra manera, si es pensa que Jesús Eucaristia és l’ànima, el cor de la pròpia vida de l’Església. L’Esperit Sant, mitjançant el carisma de la unitat, va provocar en Chiara i en les seves primeres companyes una forta atracció cap a ella, fins al punt que desitjaven ardentment que arribés l’hora d’anar a Missa, per compartir amb Jesús Eucaristia tota la vida.

Més tard, quan van començar a viatjar per Itàlia, les primeres focolarines buscaven amb gran interès els campanars que es veien en el paisatge a través de la finestreta del tren, dirigint la mirada cap a ells: allà estava l’Eucaristia, hi havia el seu amor. Hi ha una connexió meravellosa entre l’Eucaristia i l’espiritualitat de la unitat.

Chiara va escriure: “Si el Senyor, per donar començament a aquest extens moviment, ens va concentrar en la pregària de Jesús per la unitat, significa que Ell ens havia de empènyer amb força cap Aquell que únicament ho podia fer: Jesús en l’Eucaristia. En efecte, de la mateixa manera que els nens nounats s’alimenten del si matern instintivament, sense saber el que fan, així, ja des del començament del moviment, advertim un fet: els que entraven en contacte amb nosaltres començaven a rebre diàriament la Comunió Quina explicació té això? El que és l’instint per al nen nounat, és l’Esperit Sant per a l’adult, nadó a la nova vida que sorgeix de l’Evangeli de la unitat. És impulsat al “cor” de la Mare Església i s’alimenta del nèctar més preciós que ella posseeix, en el qual troba el secret de la vida d’unitat i de la pròpia divinització”.

“En efecte, l’Eucaristia té com a finalitat fer-nos Déu per participació. Barrejant la carn vivificada –per l’Esperit Sant- i vivificant de Crist amb la nostra, ens divinitza en l’ànima i en el cos. La mateixa Església es podria definir: el ‘u’ provocat per l’Eucaristia, perquè està formada per dones i homes divinitzats, fets Déu, units a Crist, que és Déu i entre ells. Aquest Déu amb nosaltres és present en tots els sagraris de la terra i ha recollit sempre totes les nostres confidències, les nostres alegries, els nostres temors”.

“Quant consol ens ha proporcionat Jesús Eucaristia a les nostres proves, quan ningú ens donava audiència perquè el moviment havia de ser examinat! Ell estava sempre allà, a tota hora, esperant-nos i dient-nos: en realitat el cap de l’Església sóc jo. ¿Qui ens va donar forces en les lluites i en els sofriments de tota mena, fins a pensar que podríem haver mort moltes vegades si Jesús Eucaristia i Jesús al mig, que Ell alimentava, no ens haguessin sostingut?”.