Diari des de Síria / 33

 
Després dels bombardejos israelians a Síria, cada vegada és més difícil viure en aquest país en guerra. No obstant, encara hi ha qui espera i creu en un futur millor. La crida dels patriarques Iohanna X i el siro-ortodox Zakka Iwas pels bisbes segrestats.

Després dels dos bombardejos de l’aviació israeliana ens sentim desanimats. Les notícies d’una nova agudització de les tensions ja circulaven tot i que no oficialment, i des de fa una setmana molts ens preparàvem per a quelcom greu; es preveia però no ens imaginàvem com succeiria. Més enllà del que s’afirma com a excusa per a l’atac, és cert que en aquests turons, a pocs quilòmetres de Damasc, hi havia un centre d’investigació científica amb finalitat militar on treballaven tècnics, enginyers i molts altres civils. En un quart d’hora aquestes bombes van il•luminar aquesta part de la capital com si fos migdia. Encara no es coneixen les pèrdues de vides humanes: es parla de més de tres-centes víctimes però encara ningú no s’ha manifestat oficialment.

Al país no es veuen perspectives de situacions diplomàtiques ni de taules de diàleg, i aquest període només es caracteritza pels segrestos, pel pas d’avions sobre els nostres caps, pel temor i la por en un país que tots recordem com a segur.

Però la vida va endavant. Els cristians es reuneixen en petits grups per llegir l’evangeli i explicar-se situacions de perdó, de reconciliació i d’heroisme. Aquests dies, sortir al carrer a Damasc no és aconsellable a no ser que sigui realment necessari, perquè els atemptats són continus. Dimarts passat un jove va anar a una oficina del govern per alguns documents, volia ajudar-nos. Mitja hora després, aquest carrer es va convertir en un infern per l’atemptat que va deixar setze morts (els cossos que es van aconseguir reconèixer) i seixanta ferits.

Des de fa una setmana, als barris cristians d’Alep plouen trets de morter, quelcom mai vist en aquest lloc. Hi ha una gran tristor , especialment pel segrest dels dos bisbes. Potser es van arriscar massa –diuen alguns- també perquè se sabia que havien estat amenaçats diverses vegades. Pensar i seguir pensant no serveix: hem elegit el camí de la pregària. A Alep l’han viscut en forma de petits grups, de 15-20 persones, cada una amb una espelma encesa. Van sortir del Bisbat greco-ortodox i han passat per la vora de les diferents esglésies dels barris propers. Han preferit fer grups petits per no ser tan ‘visibles’. Aquest és un altre dels fruits desconcertants d’aquesta guerra, en un país que estava entre els més lliures i segurs de l’Orient Mitjà pel que fa a poder professar la pròpia fe. A Damasc hem participat  en una vetlla nocturna de pregària a l’església ortodoxa de a Creu, on es va llegir davant de bisbes i fidels de totes les confessions el missatge escrit per a l’ocasió pels patriarques greco- ortodox Iohanna X i siro-ortodox Zakka Iwas.

Missatge dels dos patriarques ortodoxos SB Iohanna X, Patriarca ortodox d’Antioquia, i SB Zakka Iwaz, Patriarca siro-ortodox, llegit el diumenge 27 d’abril de 2013 per mons. Jean Kawak (Mor Dionysios) vicari patriarcal siro-ortodox a Damasc a l’església greco-ortodoxa de la Creu.

«A l’Orient Mitjà tots els cristians estan tristos per la violència que assota la regió. Són fets que allunyen les persones. Al mateix temps la vida està exposada al perill i el perill més gran i més menyspreable és el segrest perquè juga amb la vida de qui no pot defensar-se i està desarmat.

Convidem als cristians a enfortir-se en la fe cristiana, a tenir confiança en Déu per a que els ajudi en les proves, per defensar la seva terra i el seu estimat país.

En primer lloc els convidem a quedar-se a Síria; en segon lloc a viure amb amor i en la convivència, com a part de la diversificada estructura social que té com a base l’amor. Han de fer sentir la seva veu per rebutjar qualsevol forma de violència en aquest país.

Demanem als segrestadors que respectin la vida dels nostres dos germans (bisbes) segrestats i de totes les persones segrestades; demanem a tothom que aturi aquesta forma de violència que fa créixer la divisió entre les confessions i les religions dels fills de la mateixa mare pàtria.

En aquesta dolorosa ocasió, convidem a tothom a reforçar l’afany a posar fi a aquesta tragèdia de la nostra estimada Síria, per a que torni a ser el jardí de l’amor, de la convivència i de la seguretat. Que la igualtat política no sigui a costa dels homes d’aquest país.

Convidem a les Esglésies cristianes de tot el món a tenir una posició ferma davant de la situació actual, donant testimoni de la fe a través de l’amor concret en el món, expressant així el desacord cap a totes les formes de violència que fins ara està patint l’home d’Orient Mitjà.

Aprofitem l’ocasió per demanar als nostres compatriotes de totes les confessions musulmanes que facin el possible per a que no s’usi l’home com a mercaderia, com a escut humà o com a peça d’intercanvi econòmic o polític.

Diem als segrestadors que aquests dos homes que heu retingut són homes de pau i d’amor, i que la seva manera d’actuar a nivell religiós i social n’és una mostra. Us demanem que actueu amb ells lluny de qualsevol extremisme que només serveix als enemics de Déu ».

Normas(500)