Diari des de Síria / 36

 
S’ha confirmat la massacre de cristians a Al Duer, mentre els rebels pertanyents a una facció propera a al-Qaeda han transformat alguns pobles en emirats en els que regeix la llei capital per a qualsevol dissident. Una guerra total de tots contra tots.

M’han confirmat la massacre de cristians a Al Duer, un poble proper a la frontera libanesa i no lluny de Qussair. Al principi no ho volia creure perquè havia sabut per alguns amics que la majoria havien fugit. Però evidentment no eren tots. Al Duer està vorejat per tres pobles sunnites ocupats ara per milicians de Jabath el Nousra, una força de combat que des dels inicis de la guerra va rebutjar entrar a l’exèrcit lliure triant l’estratègia dels atemptats suïcides, a l’estil d’Al Qaeda. L’exèrcit sirià ha iniciat un pla d’atac i acorralament d’aquests terroristes. I això ha desencadenat que els milicians hagin entrat al poble i massacrat a gran part dels civils cristians mentre robaven i incendiaven algunes cases.

Al centre de Damasc hi ha hagut algun moment de treva mentre els combats segueixen a la perifèria i a Alep.

Per internet circula un vídeo impressionant: els milicians de l’exèrcit lliure i de Jabath el Nousra mostren l’execució de dotze dels seus homes que volien abandonar les files, i són ajusticiats per traïdors. La conclusió és repugnant: «Per a que, qui vulgui fer el mateix, que sàpiga el que l’espera».

Es parla de gas tòxic a la perifèria de Damasc, sobre tot a Jobar. Les notícies són contradictòries: hi ha qui diu que els rebels han assaltat una fàbrica de llumins de la perifèria (a Mleha) i hi ha qui sosté que són bombes llançades per l’aviació del govern.

Al barri perifèric de Berze, teatre de violents enfrontaments durant aquestes setmanes, ha tornat la calma. Sembla que s’han eliminat els franctiradors, un nombre molt elevat de milicians i terroristes (es parla de setanta mil a Douma) volen entrar a la ciutat, costi el que costi, també al casc antic, i per això no s’atura el soroll de combats i canonades; l’exèrcit i els serveis secrets miren de frenar tots aquests intents. L’exèrcit ha tornat amb bombardejos i atacs per terra on ja no hi havia més civils perquè tots havien fugit des de feia temps.

De l’est del país en sabem poc però les notícies parlen d’un control pràcticament total de Deir Ezzor per part de Jabath el Nousra, que ha ocupat també Raqqa trasformant-la en un emirat amb tribunal islàmic on les seves sentències sovint acaben amb pena de mort. Fa tres setmanes, en una plaça, es va ajusticiar a tres soldats davant de la població; els pous d’aigua al voltant de la ciutat van ser enverinats per deixar a l’exèrcit sirià sense aigua fins que no es va obrir un pont aeri. La televisió siriana mostra fotos dels combats i entrevistes als soldats al front de Quassair. Passen imatges de túnels que connecten la ciutat amb el Líban, i se n’han trobat altres des d’Homs en direcció a Jordània i Turquia. Sembla ser que estan fets amb carros especials fabricats a Alemanya. Al costat d’aquestes galeries, s’han trobat magatzems per a municions i mini-hospitals de primers auxilis. Mentre els afiliats a Jabath el Nousra temen el pla de destrucció que estan organitzant contra ells tant l’exèrcit sirià com els rebels de l’exèrcit lliure que no admeten franges de dissidents.

Enmig d’aquesta guerra de tots contra tots estem nosaltres, el poble sirià, cada vegada més agònic.

Más noticias