A l’equador de la Mariàpolis, s’ofereix una nova eina per aprofundir en la bellesa de la unitat i la diversitat: la transformació. La proposta era la de “transformar-nos pel coneixement de l’altre”; i va ser justament aquesta actitud la que van mostrar els participants en un dels moments més vitals de la Mariàpolis de Logronyo: la taula rodona sobre la diversitat religiosa que el dimecres va reunir a cinc representants d’excepció.

Jorge Burdman, Abdelwadud Sabaté, Aurelio Cerviño, Iñaki Elionzo i Miguel Ángel Royo, amb les seves experiències i el seu camí de recerca espiritual, ens van apropar a l’essència de cada una de les religions presentades i la seva actitud vital.

Aurelio Cerviño, focolarí que resideix a Barcelona va explicar l’essencial del cristianisme: “creure que Jesús és Déu”. És home i Déu a la vegada. Això canvia la manera de relacionar-se amb Ell ja que s’ha fet home i ha adoptat la nostra condició humana. No només s’encarna i es fa u amb nosaltres sinó que també ens salva per amor. La percepció del Ressuscitat enmig nostre fa que el Regne de Déu actuï ja, aquí.

Iñaki Elizondo de Vitòria, va anar a les arrels del budisme: cercar i entendre les causes del sofriment en l’ésser humà. Aquesta experiència de recerca porta a una revelació de les causes que el produeixen i del camí per deixar de patir. Aquest descobriment, a través del silenci, fa transcendir la superfície de l’ésser humà per comprendre i assolir la quietud interior.

Abdelwadud Sabaté, musulmà sufí, va assenyalar els trets essencials que defineixen l’islam. Es reconeixen i s’accepten tots els profetes sense fer distincions i com en altres religions, a l’islam hi ha un missatge revelat i una acció a la qual s’arriba per mitjà de la contemplació. Per a ell, Mahoma és un exemple de vida concret i clar.

Miguel Ángel Royo de Saragossa, des de la seva perspectiva no creient, compartia que, malgrat la diversitat entre els éssers humans, existeixen valors implícits comuns com la fraternitat universal.

Jorge Burdman, representant jueu de Barcelona, parlava sobre l’ensenyament de la Torà, una forma de vida per a l’ésser humà que ajuda a construir el món, no només amb el seu estudi sinó posant-la en pràctica en el dia a dia per crear un món millor.

Després de la seva exposició cada un d’ells va posar en comú allò que els agradava o atreia de les altres religions. Va ser un moment preciós que realment portava als assistents a allò “essencial”, a aquella cerca i anhel de profunditat en la vida.

Amb aquest clima va continuar el “fil invisible” a través d’unes imatges de la diversitat en la naturalesa vegetal, animal i humana, interpel·lant a ser protagonistes en la cura i respecte de l’entorn i d’aquells que tenim al voltant nostre.

Un interval musical va donar pas a la diversitat econòmica i social amb la intervenció d’Elena Bravo de Sevilla i Isaías Hernando de Logronyo -responsables de l’Economia de Comunió a Espanya– amb els quals es va donar a conèixer el naixement de l’EdC i els reptes als quals s’enfronta avui, 25 anys després del seu naixement.

El matí va acabar amb una última visió de la diversitat: la vida en situacions de guerra i la vida en situacions de pau. El contrast es va presentar a través d’un emotiu testimoni de la Mariàpolis de Síria celebrada el mes passat i amb una commovedora experiència de dues voluntàries en un camp de refugiats de Grècia.

A destacar el moment de recolliment per demanar per la pau mundial a l’església de Sant Bartomeu. Sota el títol No hi ha camins per a la pau, la pau és el camí, es van reunir persones de diferents religions i conviccions amb un anhel comú de pau. Amb aquest moment de silenci els participants es van comprometre a ser portadors de pau en els petits detalls de cada dia.