El 21 de febrer es feia pública la Declaració d’Ottmaring, en el context del retir anual que el Consell General del Moviment dels Focolars  va dur a terme en el Centre Ecumènic Nova Llei, situat a Ottmaring (Alemanya).

Aquesta declaració recull un nou compromís ecumènic dels Focolars. Ho explica Maria Voce a la següent entrevista:

Per què l’exigència d’una Declaració així?

És una exigència que neix des de dins, perquè el fet de trobar-nos aquí a Ottmaring, on hi ha un testimoni ecumènic evident –el de dues comunitats que conviuen de forma estable, una nascuda a l’Església catòlica i l’altra en l’àmbit evangèlic, ambdues amb membres de vàries Esglésies-, ens impulsa també a un compromís concret del Moviment que ha d’arribar arreu del món, que no ha d’aturar-se aquí. Aquesta Declaració vol desvetllar en tots la consciència que l’ecumenisme és realment una de les nostres finalitats i que cal treballar per això.

A qui va dirigida la Declaració?

És un compromís assumit en nom del Moviment i per tant està dirigit en primera instància a aquest, per tornar a donar la consciència del valor de l’ecumenisme, és a dir: del valor de donar testimoni junts del que ja ens uneix per accelerar el camí i superar els obstacles. En el Moviment tots estem cridats a viure això i ara ho assumim amb una major responsabilitat. No hi pot haver una persona dels Focolars que, des del moment que conegui aquesta Declaració pensi, en consciència, que el compromís amb l’ecumenisme es refereixi només a aquests països on hi ha cristians de diverses Esglésies i no es refereixi a la seva nació, que no l’involucra personalment, perquè està bé a la seva Església i no li interessen aquests problemes.

A partir de demà, què hauria de canviar en el Moviment?

Crec que cal una conversió de cor, és a dir, començar a pensar ecumènicament. Començar a pensar que qualsevol germà que trobo, ja sigui de la meva Església o d’una altra, pertany al Cos de Crist, al cos pel qual Crist va donar la vida. És per tant el meu germà de sang, per tant el que a ell li interessa també m’interessa a mi, allò que el fa patir també em fa patir a mi. Potser només caldrà pregar per això quan no es pot fer una altra cosa. Però amb pregar no n’hi ha prou. Cal interessar-se per tots els germans cristians. Amb totes les possibilitats de contacte que hi ha avui dia, cada vegada serà més fàcil trobar-se i parlar, acollir a persones que no són de la nostra Església. I no podem acollir-nos d’una altra manera sinó com a germans pertanyents al cos de Crist. Només si ens acollim així, tindrem la possibilitat d’acollir a aquells que no pertanyen al cos de Crist en sentit estricte, perquè no han rebut el baptisme que uneix als cristians.

Un compromís del cor que comporta un testimoni públic?

Avui ja no té sentit que els cristians es presentin fragmentats. Ja incideixen poc, i cada vegada incidiran menys si no estan units donant testimoni  de l’únic Evangeli, del manament de l’amor recíproc. I si nosaltres cristians no sabem donar aquest testimoni, el món no podrà trobar a Déu, perquè no podrà trobar a aquest Jesús que està present on hi ha cristians units en l’amor recíproc. Si ho troben, naixerà en ells la fe, canviarà la seva actitud, la forma de comportar-se, canviarà la manera de buscar la pau i les solucions en favor de la justícia, el compromís solidari entre els pobles.

Quin és el punt central de la Declaració d’Ottmaring?

La Declaració gira al voltant de la trobada de Lund, Suècia, que va tenir lloc el 31 d’octubre passat, perquè va ser un esdeveniment extraordinari, del qual –potser- no se n’ha pres prou consciència. Com a Moviment, notem la necessitat de mantenir l’esperit de Lund, sintetitzat en la Declaració Conjunta que demana que creixem en la confiança recíproca i en el testimoni comú del missatge de l’Evangeli per tal de testimoniar als homes l’amor de Déu. Aquest és el compromís absolut que assumim. A Lund assistim a un gest important realitzat pels responsables de l’Església  catòlica i de la Federació luterana mundial, i per tant de màxim nivell. Però si queda només en el més alt nivell i no baixa a allò concret de la vida de les comunitats, queda només com un bonic record històric, però no podrà incidir en la realitat d’avui.

Per tant el Moviment es compromet a recollir l’herència de Lund i a difondre’n el seu esperit?

Certament. I després volem que la nostra Declaració també arribi als responsables de les Esglésies, per donar-los un motiu més d’esperança, tot fent saber que en el món hi ha persones que volen viure d’aquesta manera. L’ecumenisme és una necessitat d’aquests temps. No podem preguntar-nos si va endavant o no. Ha d’anar endavant. Perquè respon a la necessitat de Déu que tenen les persones encara que no ho sàpiguen. Una resposta eficaç és estar units, com a mínim els cristians. Del contrari és una greu omissió.

Vostè de seguida es va posar en acció, lliurant la Declaració a l’alcalde d’Augsburg i a la responsable de l’església luterana de la ciutat.

Vam començar per la part local. Lund va ser d’un nivell altíssim, amb els més grans responsables. Nosaltres podem fer baixar l’esperit de la Declaració d’Ottmaring a la dimensió local, d’avui, de tot allò que es pot fer de seguida.

Text de la Declaració d’Ottmaring (en castellà).