El passat dissabte 16 de setembre es van tornar a reunir virtualment tots els membres dels Focolars repartits pel món. Durant una hora s’experimenta l’alegria de la unitat en la diversitat, de compartir les alegries i els desafiaments que es troben en l’intent de construcció d’un món fratern.
Sota el títol Tornem a encendre l’amor, la cita va ser a les 12 h., hora espanyola, tot i que es pot tornar a veure i amb traduccions en diferents idiomes. Es van compartir notícies i testimonis de vida des de Sri Lanka, Índia, Itàlia, Nigèria, els joves del Projecte Home Món, … Algunes d’aquestes notícies, també es poden veure individualment.
També hi va haver ocasió d’escoltar les salutacions de Maria Voce, Jesús Morán -Presidenta i copresident dels Focolars respectivament- i alguns dels delegats dels Focolars al món, reunits en aquests dies per la trobada anual.
A continuació, el text final de la Connexió. Una meditació de Chiara Lubich, proposada per ella mateixa el 9 d’octubre de 1986:
«Comença un nou any ideal, i per complir amb diligència els nostres deures tindrem necessitat d’un gran dot de virtuts. […] Ara bé, sobre què centrar-nos per adquirir i desenvolupar aquestes virtuts que necessitem? És senzill […]: deixem viure Jesús en nosaltres en lloc del nostre “jo”. Però quina és la manera perquè Jesús visqui en nosaltres? Ser amor, com Déu és Amor (Cf 1Jn 4, 16). Llançar-nos, llavors, fora de nosaltres per estimar els altres.
Nosaltres parlem sempre d’amor i podria semblar superflu subratllar-ho també aquesta vegada, però no és així. […] El no-amor està sempre disposat a prendre la davantera, amagat potser darrere mil excuses.
[…] Tornem, doncs, al que és “l’alfa” de la nostra espiritualitat: l’amor. D’altra banda, aquest és el nostre carisma, i aquest és l’element que el món, també avui, més necessita. Mirem al nostre voltant. On trobem l’amor que Jesús va portar a la terra? Pels carrers, en els negocis, en els bars, a les oficines, per tot arreu els homes passen l’un al costat de l’altre, però indiferents envers els altres. Si llegim els diaris: les cròniques refereixen gairebé sempre episodis tristos, de violència. Hi ha, sí, l’amor humà que uneix encara a moltes famílies i a les amistats, però és difícil trobar l’amor cristià. […]
Nosaltres hem estat suscitats per Déu i elegits, al costat d’altres, precisament per portar aquest amor. És el do, el gran do que hem de fer a la humanitat. És veritat, som molts, però també som massa pocs en relació a la població del món. A més, Déu ens ha difós per tot arreu, i per això, tenim la possibilitat, poc comú, de poder donar testimoni a gran escala del que és realment la naturalesa del cristià, del seu “ser amor”. Però no ens desanimem!
Si Déu ha estès amb nosaltres una xarxa sobre tota la terra, arribarà el dia en què aquesta sigui cada vegada més compacta i el món podrà constatar més fàcilment -també a través nostre- el foc que Jesús va portar a la terra.
Tornem a encendre l’amor al nostre cor. Perquè el món conegui molt aviat i a tot arreu, l’amor veritable, llancem-nos a estimar!»
Del pensament de C.LUBICH, a la Connexió CH del 09/10/1986, El estilo de la Obra de María es el amor, publicat en Juntos en camino. Buenos Aires: Ciudad Nueva, 1988, pàg. 182-184.