L’apòstol Pau, mentre està a la presó a causa de la seva predicació, escriu una carta a la comunitat cristiana de la ciutat de Filips. Va ser precisament ell el primer a portar l’Evangeli allà i molts han cregut i s’han compromès generosament en la nova vida, donant testimoni de l’amor cristià, fins i tot quan Pau va haver de marxar. Aquestes notícies li donen una gran alegria i per això la seva carta està plena d’afecte pels filipencs.

Per tant, els anima a seguir endavant, a créixer individualment i com a comunitat, i els recorda el seu model, del qual aprendre l’estil de vida evangèlic:

«Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesucrist»

I quins són aquests “sentiments”? Com conèixer els desitjos profunds de Jesús, per imitar-lo?

Pau ho ha entès: Jesucrist, el Fill de Déu, va despullar-se de si mateix i va baixar entre nosaltres; es va fer home, totalment al servei del Pare, per permetre’ns ser fills de Déu¹[1].

Ha realitzat la seva missió a través de la forma de viure de tota la seva existència: s’ha rebaixat contínuament per arribar fins a aquells que eren més petits, més febles, insegurs, per alçar-los de nou, perquè finalment se sentissin estimats i salvats: el leprós, la vídua, l’estranger, el pecador.

«Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesucrist»

Per reconèixer i fomentar en nosaltres els sentiments de Jesús, reconeixem abans de res en nosaltres mateixos la presència del seu amor i la potència del seu perdó; a continuació, fixem-nos en ell, fent nostre el seu estil de vida, que ens empeny a obrir el cor, la ment i els braços per acollir cada persona tal com és. Evitem qualsevol judici envers els altres, i deixem-nos enriquir d’allò positiu  que hi trobem, fins i tot quan està amagat sota un munt de misèries i errors i ens sembla que “perdem el temps” en aquesta recerca.

El sentiment més fort de Jesús que podem fer nostre és l’amor gratuït, la voluntat de posar-nos a disposició dels altres amb els nostres petits o grans talents, per construir amb valentia i de manera concreta relacions positives en tots els nostres ambients, i saber com fer front a les dificultats, els malentesos, les diferències amb esperit de mansuetud i amb la determinació de trobar els camins del diàleg i la concòrdia.

«Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesucrist»

Chiara Lubich, que durant tota la seva vida es va deixar guiar per l’Evangeli i n’ha experimentat la potència, va escriure:

«Imitar Jesús vol dir entendre que nosaltres cristians tenim sentit si vivim per als altres, si concebem la nostra existència com un servei als germans, si fonamentem tota la nostra vida sobre aquesta base. Llavors haurem realitzat el que Jesús té més al cor. Haurem centrat l’Evangeli. I serem veritablement beneïts.» ²[2]

Letizia Magri

[1] Cf Gal 4,6: “I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: Abbà, Pare!” . També Jn 1,12: “Però a tots els qui l’han rebut, els ha concedit  de ser fills de Déu.”

[2] Cf. C. Lubich, Beati quelli che si amano a vicenda, Città Nuova, 26, (1982), 6, p.43.