Aquesta frase de Jesús és part d’un llarg diàleg amb la multitud que va veure el signe de la multiplicació dels pans i que el segueix, encara que sigui simplement per rebre d’ell alguna ajuda material. Jesús, a partir d’aquesta necessitat immediata, porta el discurs de mica en mica a la seva missió: ha estat enviat pel Pare per donar als homes la veritable vida, la vida eterna, és a dir, la mateixa vida de Déu, que és Amor.

Ell es fa proper a qui troba pels carrers de Palestina, sense defugir les sol·licituds de menjar, d’aigua, de curació, de perdó; encara més,  comparteix qualsevol necessitat i retorna l’esperança a cadascú. Per això, pot demanar després un pas més, pot convidar a qui l’escolta a acollir la vida que li ofereix, a entrar en relació amb ell, a confiar en ell, a tenir fe en ell.

Comentant aquesta frase de l’Evangeli, Chiara Lubich va escriure: “Aquí Jesús respon a l’aspiració més profunda de l’home. L’home ha estat creat per a la vida; la busca amb totes les seves forces. Però el seu gran error és buscar-la en les criatures, en les coses creades, que, essent limitades i passatgeres, no poden donar una veritable resposta a l’aspiració de l’home… Tan sols Jesús pot satisfer la fam de l’home. Tan sols ell ens pot donar la vida que no mor, perquè Ell és la Vida “.

“Us ho ben asseguro: qui creu té la vida eterna”

La fe cristiana és abans de res fruit d’una trobada personal amb Déu, amb Jesús, que no desitja altra cosa que fer-nos partícips de la seva vida.

La fe en Jesús és adherir-se al seu exemple de no viure replegats en nosaltres mateixos, en les nostres pors, en els nostres plans limitats,  sinó més aviat dirigir la nostra atenció a les necessitats dels altres: necessitats concretes com la pobresa, la malaltia, la marginació , però sobretot la necessitat de ser escoltats, de compartir i de ser acollits.

D’aquesta manera podrem comunicar als altres, amb la nostra vida, el mateix amor que hem rebut com un do de Déu. I per enfortir el nostre camí, Ell ens ha deixat també el gran do de l’Eucaristia, signe d’un amor en què es dona ell mateix per fer viure l’altre.

“Us ho ben asseguro: qui creu té la vida eterna”

Quantes vegades, durant el dia, confiem en les persones que ens envolten: el mestre que ensenya els nostres fills, el taxista que ens ha de portar a la destinació, el metge que ens ha de curar… No es pot viure sense confiança, i aquesta es consolida amb el coneixement, l’amistat, la relació aprofundida amb el temps.

Com viurem la Paraula de vida d’aquest mes?

Continuant amb el seu comentari, Chiara ens convida a revifar la nostra elecció i l’adhesió total envers Jesús: «…I ara sabem quin és el camí per arribar-hi: posar en pràctica, amb especial compromís, les seves paraules, que ens recorden les diverses circumstàncies de la vida. Per exemple:  ens trobem amb un proïsme? “Estima els altres com a tu mateix” (cf. Mt 22,39); tenim un dolor? “Si algú vol venir amb mi…  que prengui la seva creu” (cf. Mt 16,24), etc. Llavors les paraules de Jesús s’il·luminaran i Jesús entrarà en nosaltres amb la seva veritat, la seva força i el seu amor. La nostra vida serà cada vegada més viure amb Ell,  fer-ho tot amb Ell. I fins i tot la mort física que ens espera, ja no podrà espantar-nos, perquè amb Jesús ja ha començat en nosaltres la veritable vida, la vida que no mor.»

 Letizia Magri