L’apòstol Pau escriu als cristians de la regió de la Galàcia, que havien escoltat a través seu l’anunci de l’Evangeli, però als quals retreu ara el fet de no haver entès el significat de la llibertat cristiana.
Per al poble d’Israel, la llibertat és un do de Déu: Ell l’ha tret de l’esclavitud d’Egipte, l’ha portat a una nova terra i ha signat un pacte de fidelitat recíproca.
De la mateixa manera, Pau afirma amb força que la llibertat cristiana és un do de Jesús.
De fet, Ell ens dóna la possibilitat d’esdevenir en Ell i com Ell fills de Déu, que és Amor. També nosaltres, imitant el Pare tal com Jesús ens ha ensenyat1 i mostrat2 amb la seva vida, podem aprendre a tenir la mateixa actitud de misericòrdia vers els altres, posant-nos al seu servei.
Per a Pau, aquest aparent sense-sentit de la “llibertat de servir” és possible pel do de l’Esperit, que Jesús ha fet a la humanitat amb la seva mort en creu.
De fet, és l’Esperit qui ens dóna la força per sortir de la presó del nostre egoisme –amb la càrrega de divisions, injustícies, traïcions, violència– i conduir-nos a la veritable llibertat.
«En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix»
La llibertat cristiana, a més de ser un do, també és un compromís; el compromís per damunt de tot d’acollir l’Esperit en el nostre cor, deixant-li espai i reconeixent la seva veu dins nostre.
Chiara Lubich va escriure: […] «Primer de tot, hem de fer-nos cada vegada més conscients de la presència de l’Esperit Sant en nosaltres: portem al cor un immens tresor, però no ens n’adonem prou […]. Després, perquè la seva veu sigui escoltada i seguida per nosaltres, hem de dir que no […] a les temptacions, tallant curt amb les suggestions corresponents; en canvi, dir que sí a les tasques que Déu ens ha confiat, sí a l’amor vers tothom, sí a les proves i dificultats que trobem… Si ho fem així, l’Esperit Sant ens guiarà donant a la nostra vida cristiana aquell gust, aquell vigor, aquell esperit, aquella lluminositat que no pot deixar de tenir si és autèntica. Llavors, fins i tot qui està a prop nostre s’adonarà que no som tan sols fills de la nostra família humana, sinó fills de Déu»3.
El que l’Esperit ens demana és que ens apartem del centre de les nostres preocupacions per acollir, escoltar, compartir els béns materials i espirituals i perdonar o atendre les persones més diverses en les diferents situacions que vivim cada dia. I aquesta actitud ens permet experimentar el fruit típic de l’Esperit: el creixement de la nostra pròpia humanitat vers la veritable llibertat. De fet, fa sorgir i florir en nosaltres capacitats i recursos que, vivint replegats en nosaltres mateixos, quedarien per sempre enterrats i desconeguts.
Cada una de les nostres accions és, doncs, una oportunitat que no hem de perdre per dir no a l’esclavitud de l’egoisme i sí a la llibertat de l’amor.
En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix»
Qui acull en el cor l’acció de l’Esperit, també contribueix a la construcció de relacions humanes
positives a través de totes les activitats diàries, familiars i socials.
Empresari, marit i pare, Carlo Colombino té una empresa al nord d’Itàlia4. Dels seixanta empleats que hi treballen aproximadament una quarta part no són italians i alguns d’ells tenen experiències dramàtiques al darrere. Al periodista que l’entrevistà, li va dir: «Fins i tot el lloc de treball pot i deu promoure la integració. M’ocupo d’activitats mineres, del reciclatge de materials de construcció, tinc algunes responsabilitats relacionades amb el medi ambient en el territori on visc. Fa uns quants anys, la crisi ens va afectar durament: salvar l’empresa o les persones? Vam haver de fer l’acomiadament col·lectiu d’alguns treballadors, vam haver de parlar-hi i buscar les solucions menys doloroses, però va ser dramàtic, fins al punt de perdre el son. Aquest treball puc fer-lo bé o no tan bé; intento fer-lo el millor que puc. Crec en el contagi positiu de les idees. L’empresa que tan sols pensa en la facturació, en els números, té poc futur: al centre de cada activitat hi ha l’home. Sóc creient i estic convençut que la síntesi entre empresa i solidaritat no és una utopia»5.
Posem, doncs, en marxa amb valentia la nostra crida personal a la llibertat, en l’entorn en el qual vivim i treballem.
Permetrem així, a l’Esperit d’arribar i renovar la vida de moltes altres persones que ens envolten, empenyent la història cap a horitzons de «joia, pau, magnanimitat, benevolència…».
Letizia Magri
1 Mt 5,43-48; Lc 6, 36
2 Mc 10,45
3 cf C. Lubich, Possediamo un tesoro , Città Nova, 44, [2000], 10, pàg. 7.
4 L’empresa forma part d’Aipec, una associació italiana d’empresaris que pertanyen a l’economia de la comunió, un model econòmic basat en els valors d’intercanvi i reciprocitat. Veure també http://www.edc-online.org
5 Cf C. Colombino, Nella mia azienda economia ed etica vanno a braccetto, dins Credere, periodici san Paolo, 26 novembre 2017, n° 48, pp.24-28.
