L’apòstol Pau escriu una carta als cristians de la Galàcia (una regió que es troba al centre de l’actual Turquia), que ell mateix ha evangelitzat i per la qual té un gran afecte.
En aquesta comunitat, alguns sostenien que els cristians havien d’observar totes les prescripcions de la llei de Moisés per complaure Déu i aconseguir la salvació.
En canvi, Pau afirma que ja no estem “sota la llei”, perquè Jesús mateix, Fill de Déu i Salvador de la humanitat, amb la seva mort i resurrecció s’ha convertit per a tots en el Camí vers el Pare. La fe en Ell obre el nostre cor a l’acció de l’Esperit de Déu mateix, que ens guia i ens acompanya pels camins de la vida.
Segons Pau, no es tracta de “no complir la Llei”, sinó més aviat de portar-la a les seves arrels més profundes i més exigents, deixant-nos guiar per l’Esperit.
De fet, Pau escriu unes línies més amunt: «En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix.» (Ga 5,14)
En l’amor cristià envers Déu i el proïsme trobem la llibertat i la responsabilitat dels fills: seguint l’exemple de Jesús som cridats a estimar tothom, a ser els primers d’estimar, d’estimar l’altre com a nosaltres mateixos, fins i tot el que considerem enemic.
«Però, si us deixeu guiar per l’Esperit, no esteu sota la Llei».
L’amor que ve de Déu ens empeny a ésser persones responsables a la família, al treball i a tot arreu on ens movem. Som cridats a construir relacions de pau, justícia i legalitat.
La llei de l’amor és el fonament més sòlid de la nostra sociabilitat, com ens explica Maria: «Dono classes a la perifèria de París, en una zona desafavorida i amb una població escolar multicultural. Desenvolupo projectes interdisciplinaris per treballar en equip, viure la fraternitat entre els professors i ser creïbles quan proposem aquest model als alumnes. He après a no esperar de seguida els resultats, fins i tot quan un noi no canvia. La cosa més important és continuar creient en ell i acompanyar-lo, valorant-lo i gratificant-lo. De vegades em sembla que no aconsegueixo canviar res, altres vegades, en canvi, tinc la prova tangible que les relacions construïdes donen fruit, com ha passat amb una alumna que no participava de forma constructiva en les lliçons. Li he explicat amb calma i fermesa que per viure en harmonia cadascú ha de fer la seva part. Després m’ha escrit: “Em sap greu el meu comportament, no tornarà a succeir. Sé que vostè espera accions concretes i no paraules, i vull comprometre’m a fer-ho. Vostè és una persona que ens transmet a nosaltres, els alumnes, els valors justos i les ganes de superar-nos.”»1[1]
«Però, si us deixeu guiar per l’Esperit, no esteu sota la Llei».
Viure en l’amor no és simplement fruit dels nostres esforços; és la força de l’Esperit Sant que hem rebut, i al qual sempre podem demanar que ens ajudi a ser cada vegada més lliures de l’esclavitud de l’egoisme i viure en l’amor.
Escriu Chiara Lubich: «És l’amor el que ens mou, el que ens suggereix com respondre a les situacions i a les eleccions que som cridats a fer. És l’amor el que ens ensenya a distingir: això està bé, ho faig; això està malament, no ho faig. És l’amor el que ens empeny a actuar cercant el bé de l’altre. No som guiats des de fora, sinó per aquell principi de vida nova que l’Esperit ha posat dins nostre. Força, cor, ment, totes les nostres capacitats poden “caminar segons l’Esperit” perquè estan unides per l’amor i posades a completa disposició del projecte de Déu sobre nosaltres i sobre la societat. Som lliures d’estimar».[2]
Letizia Magri
[1] Una professora als suburbis de París, testimoni de Maria A., Castelgandolfo 3-3-2018
[2] C. Lubich, “Quella voce dentro”, a Città Nuova n. 50 (2006/10), p. 9
