El llibre del Deuteronomi es presenta com una sèrie de discursos pronunciats per Moisès al final de la seva vida. Ell recorda a les noves generacions les lleis del Senyor mentre contempla, de lluny estant, la Terra Promesa cap a la qual ha conduït amb coratge el poble d’Israel.
En aquest llibre, la «llei» de Déu es presenta abans de res com la «paraula» d’un Pare que pren cura de tots els seus fills. És un camí de vida, que Ell dona al seu poble per realitzar un projecte d’aliança. Si el poble l’observa amb fidelitat, per amor i gratitud més que no pas per por dels càstigs, continuarà fruint de la proximitat i la protecció de Déu.
Una de les maneres de realitzar concretament aquesta Aliança rebuda com un do de Déu és perseguir amb decisió la justícia. El fidel la posa en pràctica quan recorda amb gratitud l’elecció que Déu ha fet del seu poble i evita adorar ningú que no sigui el Senyor, però també quan rebutja beneficis personals que li ofusquen la consciència davant de les necessitats dels pobres.
«Cerca només la justícia»
L’experiència quotidiana ens posa davant de tantes situacions d’injustícia, algunes molt greus, que afecten sobretot els més febles, aquells que sobreviuen al marge de la nostra societat. Quants Caín exerceixen la violència cap al seu germà o la seva germana!
Eradicar les desigualtats i els abusos és una exigència fonamental de justícia, començant pel nostre cor i pels llocs on desenvolupem la nostra vida social.
Tanmateix Déu no porta a terme la seva justícia destruint Caín, sinó que més aviat es preocupa de protegir-lo perquè reprengui el camí[1] La justícia de Déu consisteix a donar nova vida.
Com a cristians hem trobat Jesús. Amb les seves paraules i els seus gestos, però sobretot amb el do de la vida i la llum de la Resurrecció, Ell ens ha revelat que la justícia de Déu és el seu amor infinit per tots els seus fills.
Per mitjà de Jesús s’obre també per a nosaltres el camí per posar en pràctica i difondre la misericòrdia i el perdó, que són també el fonament de la justícia social.
«Cerca només la justícia»
Aquest versicle de l’Escriptura ha estat escollit per celebrar la Setmana de pregària per la unitat dels cristians de 2019, que a l’hemisferi nord té lloc del 18 al 25 de gener. Si també nosaltres acollim aquesta Paraula podrem comprometre’ns a cercar els camins de la reconciliació, primer de tot entre els cristians. I, posant-nos al servei de tots, guarirem també les ferides de la injustícia.
És el que experimenten des de fa uns anys cristians de diferents esglésies que junts es dediquen als detinguts a la ciutat de Palerm (Itàlia). La iniciativa ha nascut de Salvatore, membre d’una associació evangèlica: «M’he adonat de les necessitats espirituals i humanes d’aquests germans nostres. Molts d’ells no tenien familiars que els poguessin ajudar. Li ho vaig confiar a Déu i en vaig parlar a altres germans de la meva església i d’altres esglésies». Christine, de l’església evangèlica, afegeix: «Poder ajudar aquests germans necessitats ens dóna alegria perquè fa efectiva la providència de Déu que vol fer arribar el seu amor a tots, a través nostre». I Nunzia, catòlica: «Ens ha semblat una ocasió tant per ajudar els germans necessitats com per contribuir a anunciar Jesús també mitjançant les petites coses materials».
És una manera de realitzar el que va dir Chiara Lubich al 1998 a l’església evangèlica de Santa Ana, a Augsburg, durant una trobada ecumènica:
«[…] Si els cristians donem un cop d’ull a la nostra història […] no podem no sentir dolor en constatar que sovint ha estat un succeir-se d’incomprensions, de baralles, de lluites. Certament per culpa de circumstàncies històriques, culturals, polítiques, geogràfiques, socials… però també pel fet que ha disminuït entre els cristians el seu element unificador característic: l’amor.
Un treball ecumènic serà veritablement fecund en la mesura en què qui s’hi dedica vegi en Crist crucificat i abandonat, que es torna a abandonar en el Pare, la clau per entendre qualsevol falta d’unitat i per tornar a compondre-la […]. I la unitat viscuda té un efecte […]. Es tracta de la presència de Jesús entre vàries persones, en la comunitat. “Perquè on n’hi ha dos o tres – ha dit Jesús -de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells”. (Mt 18,20). Jesús entre un catòlic i un evangèlic que s’estimen, entre anglicans i ortodoxos, entre una armènia i una reformada que s’estimen. Quanta pau des d’ara, quanta llum per a un camí ecumènic recte!»[2].
LETIZIA MAGRI
- [1] Gen 4, 8-16
- [2] Lubich, «Pregària ecumènica per a l’Advent», Augsburg (Alemanya), 29 novembre 1998.
