Des del Trentino, de forma gairebé imperceptible, a la fi dels anys 40 van creuar les fronteres de la regió, convidats a Milà, a Roma, a Florència, a Sicília. I silenciosament van florir comunitats cristianes segons el model de la comunitat de Trento. Però precisament en aquests anys d’extraordinari fervor i irradiació, l’Església va començar a estudiar el Moviment amb interès. Va ser un llarg període d’estudi i anàlisi, d’inseguretat i dubtes. Els anys Cinquanta i la primera part dels Seixanta es van viure en la incertesa d’una aprovació que semblava que no arribava mai.

L’espiritualitat naixent, que tenia la seva arrel en l’Escriptura, posava de relleu paraules poc escoltades en el període preconciliar com: “unitat”, “Jesús enmig de la comunitat”, “Jesús abandonat”, etc. A més eren joves laiques que tractaven de viure les paraules de l’Evangeli i no només de llegir-les i comentar-les, de manera que semblaven “protestants”. I la seva forma de practicar la comunió de béns per organitzar l’ajuda concreta als pobres, semblava “comunista”. Per a elles, en canvi, es tractava de viure com els primers cristians i trobaven una especial afinitat amb aquesta època en què l’Església encara no estava dividida.

Així en els anys quaranta i cinquanta, sense saber-ho, els Focolars teixien fils invisibles amb les majors corrents que travessaven el món cristià i que serien assumides en el Concili Vaticà II. L’atenció a l’Evangeli es trobava en perfecta sintonia amb el moviment bíblic; el voler viure per la unitat lligava als focolarins al moviment ecumènic (des de 1960). Es van trobar preparats, quan la conjuntura religiosa i social ho va exigir per al diàleg amb persones sense una referència religiosa; i a més, el fet d’haver nascut d’una laica, per als laics, els feia estar en plena sintonia amb el sorgiment del laïcat en l’Església.

Aquesta nova passió per la unitat va ser reconeguda i acollida plenament en el seu si per l’Església catòlica el 1962, que en la vigília del Concili va aprovar el Moviment dels Focolars o Obra de Maria, en el seu nucli central.