22 gener 1920 – Chiara Lubich neix a Trento i és batejada amb el nom de Silvia. Els pares són tipògrafs: la mare és una cristiana fervent, el pare socialista. El germà Gino partisà i després periodista del diari “L’Unità”.

1938 – Es gradua com a mestra de primària. Fa classes a Castello i a Livio a Val di Sole, i després a Trento. S’inscriu a la Universitat de Venècia, on comença els estudis de Filosofia, però el segon conflicte mundial li impedeix prosseguir.

1939 – Participant en un curs per a joves de l’Acció Catòlica, visita el santuari marià de Loreto i descobreix la seva vocació, un “quart camí”, una novetat en l’Església.

1943 – Cridada a animar la Tercera Ordre Franciscana, atreta per l’elecció radical de Déu de Chiara (Clara) d’Assís, pren el seu nom.

7 desembre 1943 – Es dóna per a sempre a Déu amb el vot de castedat. Aquest dia és considerat com la data de naixement del Moviment dels Focolars.

13 maig 1944 – Un violent bombardeig sacseja Trento. La casa de Chiara queda destruïda, i la família Lubich ha de desallotjar. Però ella decideix romandre a la ciutat per sostenir el que estava naixent al seu voltant. Més tard troba un apartament a la Plaça Cappuccini, que comparteix amb les seves primeres companyes. Així neix, efectivament, el focolar.

1947 – Primera aprovació diocesana del Moviment per part de Mons. Carlo De Ferrari, arquebisbe de Trento, que va reconèixer: «Aquí hi ha la mà de Déu».

1948 – S’obre el primer focolar masculí a Trento.

A Montecitorio, a Roma, Chiara troba a l’excel·lentíssim Igino Giordani, pare de 4 fills, diputat, periodista, pioner de l’ecumenisme. Serà el primer focolarí casat. El considera cofundador del Moviment per la seva aportació determinant a l’encarnació en el social de l’espiritualitat de la unitat i al desenvolupament ecumènic del Moviment.

1949-1959 – A partir de 1949, cada estiu Chiara va a les Dolomites trentinas. A ella, a les seves primeres companyes i companys s’uneixen un nombre cada vegada més gran de persones, formant un esbós de societat basada en l’Evangeli. Així neix la Mariàpolis, la ciutat de Maria. El 1959 seran més de 10 mil les persones que es reuniran a Fera de Primiero, provinents de 27 països.

1953 – S’aproven oficialment els “focolarins casats”, que es consagren a Déu segons el seu estat, i que formen part dels focolars, masculins i femenins.

1954 – Chiara funda la branca dels sacerdots diocesans i la dels religiosos que s’adhereixen al Moviment.

Pasquale Foresi, es ordenat sacerdot pel bisbe de Trento. És el primer focolarí sacerdot. També ell és considerat per Chiara com a co-fundador del Moviment, entre altres coses la seva aportació al desenvolupament dels estudis, l’extensió dels estatuts, el naixement de la Casa Editorial i de la ciutadella de Loppiano.

1956 – Surt el primer número de la Revista Città Nuova (Ciutat Nova).

Neixen els “voluntaris”, persones compromeses a portar Déu a la societat, per a la renovació dels més diversos àmbits.

1959 – Es publica el primer recull d’escrits espirituals de Chiara, amb el títol de Meditacions. Així inicia l’activitat de l’Editorial Ciutat Nova.

Comença la difusió dels Focolars més enllà de la “cortina de ferro”, als països de l’Est.

1961 – A Darmstadt (Alemanya), Chiara troba a alguns pastors luterans que desitgen conèixer la seva espiritualitat evangèlica. S’obre així per al Moviment el capítol de l’ecumenisme.

1962 – Primera aprovació pontifícia “ad experimentum”: Joan XXIII reconeix el Moviment, amb el nom d’Obra de Maria.

1963 – A Rocca di Papa, a prop de Roma, s’inaugura el primer “Centre Mariàpolis” per a la formació dels membres del Moviment.

1964 – A Incisa in Val d’Arno, prop de Florència, comença la primera ciutadella de testimoni, a la localitat de Loppiano.

1966 – A Londres és rebuda en audiència per l’arquebisbe de Canterbury, el Dr Michael Ramsey, primat de la Comunió anglicana, qui anima la difusió dels Focolars a l’Església d’Anglaterra.

Funda el Moviment Gen (generació nova), branca juvenil dels Focolars.

A Fontem (Camerun) deposa la primera pedra d’un hospital per ajudar a la tribu dels Bangwa, on naixerà una de les ciutadelles de testimoniatge d’unitat i col·laboració entre els Focolars i la població local.

Chiara funda el Moviment parroquial, com a resposta a la invitació del Papa Pau VI a portar l’esperit de la unitat a les parròquies i a les diòcesis.

1967 – A Istanbul es troba amb el patriarca de Constantinoble, Athenágoras I; serà la primera de 24 audiències.

Funda el Moviment Famílies Noves.

1968 – Funda la branca dels Gen s (Generació nova sacerdotal) per als seminaristes. Chiara Lubich comprèn que les obres nascudes en el camp social s’organitzen en vital interdependència en un únic Moviment, a qui dóna el nom de “Humanitat Nova” i que confia, com a animadors, a les voluntàries i els voluntaris.

1970 – Chiara funda un moviment per als adolescents, els Gen 3, la tercera generació del Moviment.

1975 – En ocasió de l’Any Sant, 25 mil joves es reuneixen a Roma per al “Genfest”.

1976 – Inicia la sèrie de les trobades internacionals anuals dels “bisbes amics del Moviment dels Focolars”, promoguts per Mons. Klaus Hemmerle, arquebisbe d’Aachen (Alemanya), per tal d’aprofundir en l’espiritualitat de la unitat i de viure una experiència de col·legialitat “efectiva i afectiva”. Mons. Hemmerle serà considerat cofundador del Moviment.

1977 – A la Guildhall de Londres, Chiara rep el Premi Templeton pel progrés de la religió, davant de representants de nombrosos credos. Comença així oficialment el diàleg amb fidels d’altres religions.

1980 – Es reuneixen a l’Estadi Flaminio de Roma 40 mil joves per al seu Genfest internacional. Serà la manifestació pública més gran del Moviment.

1981 – És convidada a Tòquio pel Rev. Nikkyo Niwano, fundador del Moviment laic de renovació budista Rissho Kosei-kai, parla de la seva experiència cristiana al seu gran temple a les 10 mil persones presents. Té inici una profunda col·laboració en el camp humanitari i a favor de la pau.

1982 – Primera trobada internacional anual de “bisbes amics del Moviment dels Focolars”, de diverses Esglésies i comunitats eclesials, a petició de Joan Pau II.

1983 – Primera trobada internacional del “Moviment Humanitat Nova” al Palaeur de Roma amb la presència de més de 15 mil persones dels 5 continents.

1984 – Joan Pau II visita el Centre Internacional del Moviment, a Rocca di Papa (Roma).

Chiara funda, per als nens, el Moviment gen 4 i inicia el Moviment Nois per la unitat.

1985 – Chiara és nomenada consultora del Consell Pontifici per als Laics.

Participa en sínode extraordinari pel vintè aniversari del Vaticà II.

El Genfest 1985 a Roma marca el naixement del Moviment Joves per un món unit del qual les gen i els gen són els principals animadors.

1988 – Rep el Premi per la pau augustana de la ciutat d’Augsburg, a Alemanya.

1990 – El Consell Pontifici per als Laics aprova els Estatuts Generals actualitzades del Moviment dels Focolars.

Amb la col·laboració de Mons. Klaus Hemmerle, Chiara inaugura l’Escola Abbà (centre interdisciplinari d’estudis), amb la finalitat d’estudiar la dimensió doctrinal continguda en el Carisma de la unitat.

1991 – Al Brasil, a la Mariàpolis Araceli, en les rodalies de Sant Pau, inicia el projecte per una Economia de Comunió.

1993 – Al Palaeur de Roma té lloc el 2n Familyfest, en connexió amb innombrables punts d’escolta via satèl·lit, és retransmès per 63 TV nacionals i moltes locals. Arribarà al voltant de 500 milions de persones.

1994 – És nomenada president honorària de la WCRP (World Conference on Religion and Peace – Conferència Mundial de les Religions per la Pau).

1996 – Amb un grup de polítics adherents als Focolars, a Nàpols, dóna vida al Moviment Polític per la Unitat.

A París li atorguen el Premi UNESCO per l’Educació a la Pau.

Rep el doctorat honoris causa en Ciències Socials per part de la Universitat de Lublin, a Polònia. A aquest segueixen altres quinze doctorats honoris causa: Teologia (Filipines i Taiwan, 1997, Eslovàquia, 2003, Liverpool, 2008), Comunicació Social (Tailàndia, 1997), Ciències Humanes (USA, 1997), Filosofia (Mèxic, 1997), interdisciplinari (Argentina, 1998), Ciències Religioses (Brasil, 1998), Economia (Brasil 1998, Itàlia 1999), Psicologia (Malta, 1999), Pedagogia (USA, 2000), Art (Veneçuela, 2003), Teologia de la vida consagrada ( Roma, 2004).

1997 – A Bangkok (Tailàndia) es troba amb el patriarca suprem del budisme tailandès, HH Somdet Phra Nyanasamvara, qui anima el diàleg i la col·laboració entre els budistes i el Moviment. A Chiang Mai parla a nombrosos monjos, monges i laics budistes, comunicant-los la seva experiència espiritual. A Manila presenta el Moviment dels Focolars a l’Assemblea General de la Conferència Episcopal filipina. Seguidament parlarà a les Conferències episcopals de Taiwan, Suïssa, Argentina, Brasil, Croazia, Polònia, Índia, Txèquia, Eslovàquia, Àustria.

A Nova York, al Palau de Vidre de l’ONU, en un simposi organitzat en el seu honor per la WCRP, parla de la unitat dels pobles.

Porta el seu testimoni a tres mil musulmans afroamericans de l’American Society of Muslims de la Mesquita Malcom X de Harlem (NY), convidada per l’imam WD Mohammed, el seu fundador.

En Graz, Àustria, proposa l’espiritualitat de la unitat com a “espiritualitat ecumènica” en la inauguració de la Segona Assemblea Ecumènica promoguda pel CCEE (Consell de les Conferències Episcopals Europees) i del KEK (Consell de les Esglésies Cristianes d’Europa que reuneix les Esglésies Ortodoxes i de la Reforma).

1998 – A Buenos Aires, capital argentina, es troba amb la comunitat hebrea.

El President de la República del Brasil li atorga el reconeixement del Cruzeiro do Sul, pel seu compromís a favor de les classes menys afavorides i per la promoció de l’Economia de Comunió.

A Roma, a la Plaça Sant Pere, està entre els quatre fundadors que intervenen en la primera trobada internacional dels Moviments eclesials i les Noves Comunitats (amb més de 300 mil participants), assumint el compromís davant el Papa d’encaminar una via de comunió entre els Moviments.

En Estrasburg rep el Premi Drets Humans 1998 del Consell d’Europa.

A Berna, capital suïssa, pronuncia un discurs durant la celebració oficial del 150è de la Constitució suïssa.

1999 – Per el 50è del Consell d’Europa és convidada a un congrés sobre “Societat de mercat, democràcia i solidaritat”, a Estrasburg, allà presenta l’experiència de l’Economia de Comunió.

A Speyer, a Alemanya, està entre els promotors d’una trobada entre fundadors i responsables de 41 Moviments eclesials i noves comunitats, juntament amb la Comunitat de Sant Egidi i la Renovació Carismàtica, reben un missatge d’estímul per part de Joan Pau II.

En Augsburg, a Alemanya, participa a la cerimònia de la signatura per la “Declaració conjunta sobre la justificació” i es troba amb els majors responsables de la Federació Luterana Mundial.

2000 – Rep la ciutadania honorària de Roma i de Florència. Altres disset ciutadanies li van ser atorgades en aquests anys, entre les quals la de Palerm, Gènova, Torí, Milà i Buenos Aires.

Li confereixen la Gran creu al mèrit de la República Federal Alemanya.

A Rothenburg, a Alemanya, es troba amb els representants d’uns cinquanta Moviments evangèlic-luterans.

A Washington DC intervé en una convenció amb més de 5 mil cristians dels Focolars i musulmans afroamericans de l’American Society of Muslims. És una nova etapa d’un diàleg que prossegueix en diferents ciutats dels Estats Units.

A Roma, al Palau de Sant Macuto, davant d’un nombrós grup de diputats, presenta els ideals del Moviment Polític per la Unitat.

En Assis promou un camí de comunió entre carismes antics i nous, en una trobada amb la família franciscana.

2001 – A l’Índia, en Coimbatore (Tamil Nadu), rep el Premi Defensor de la Pau per part del Shanti Ashram i del Sarvodaya Movement, dues institucions gandhianas, i presenta la seva experiència espiritual també a Mumbai, davant la Somaiya University.

A Praga, a la República Txeca, es troba amb el President de la República Václav Havel.

A Bratislava, Eslovàquia, en una reunió del parlament nacional, presenta la “política de comunió” a 150 diputats i alcaldes locals.

A Innsbruck, Àustria, comparteix la seva experiència de fraternitat en la política al Congrés “Milers de ciutats per a Europa”, per a la construcció d’una Europa per als ciutadans.

2002 – En Castelgandolfo (Roma) s’organitza un simposi de diàleg interreligiós entre els membres de l’Escola Abba i destacats investigadors i professors de religió hindú.

A Ginebra parla de l’ecumenisme a la catedral Sant-Pierre, durant el culte dominical, convidada per la presidenta de l’Església protestant de Ginebra. I al Consell ecumènic de les Esglésies els proposa la “espiritualitat de comunió” com a “espiritualitat ecumènica”.

A Barcelona, Espanya, porta el seu projecte de fraternitat universal al Parlament de Catalunya. A Montserrat, parla de la seva experiència de vida a 400 religioses i religiosos. A Madrid porta el seu missatge polític a la seu local del Parlament Europeu, davant d’un qualificat grup de polítics i funcionaris.

2003 – A l’Índia, Chiara Lubich i els seus col·laboradors prossegueixen el diàleg amb els exponents hindús del Somaiya College, amb el Bharatiya Vidya Bhavan, amb la Swadhyaya Family, amb els gandhians del Sarvodaya Movement i amb la Gandhigram University. En el curs del mateix viatge, té lloc fructíferes trobades amb els catòlics, a Mumbai i Delhi, per invitació del Card. Dies i l’Arquebisbe Conceissao.

Com a resposta a la consigna de Joan Pau II al Moviment dels Focolars, de donar-li rellevància a la iniciativa d’un any dedicat al Rosari per la pau del món, promou un Congrés internacional marià a Castelgandolfo (Roma) al que li segueixen altres 157 en els cinc continents, a nivell nacional i local.

2004 – Rep per part del President de la República Italiana la insígnia de Cavaliere di Gran Croce.

A Stuttgart (Alemanya), coincidint amb l’expansió de la Unió Europea a 25 països, té lloc la Jornada Junts per Europa, fruit del camí de comunió entre més de 150 moviments i comunitats de diverses Esglésies (luterans, ortodoxos, anglicans, d’Esglésies lliures, …), presents 9.000 persones, es transmet via satèl·lit i és seguida en directe per 100.000 persones en 163 trobades contemporanis, desenvolupats en altres tantes ciutats.

2007 – El 7 de desembre mitjançant un decret Pontifici s’erigeix l’Institut Universitari Sophia, amb seu a la ciutadella de Loppiano. Representa un desenvolupament de l’Escola Abbà. És l’últim acte oficial signat per Chiara Lubich.

14 març 2008 – Després d’una llarga malaltia, i després d’haver rebut la visita a l’hospital del patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu I de ser confortada amb una carta personal de Benet XVI, Chiara mor a la seva casa de Rocca di Papa , després d’haver rebut la visita de centenars de persones. El 18 de març té lloc el funeral a la basílica de Sant Pau extramurs, celebrat pel secretari d’Estat del Vaticà, Card. Tarcisio Bertone.