Mentre Jesús ensenyava en el temple, els escribes i fariseus, portant-li una dona que havia comès adulteri, li van dir:  «… Moisès en la Llei ens ordena d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?» (Jn 8,5).

Amb això volien posar-li un parany. De fet, si Jesús es manifestava contrari a l’apedregament, l’haurien  pogut acusar d’anar contra la Llei. Segons aquesta, en realitat, els testimonis directes de la culpa havien de començar a tirar pedres sobre qui havia pecat, seguits després pel poble. Si , al contrari, Jesús confirmava la sentencia de mort, l’haurien fet caure en contradicció amb les seves ensenyances sobre la misericòrdia de Déu envers els pecadors.

Però Jesús, que estava inclinat traçant  uns signes a terra amb el dit, demostrant així la seva impertorbabilitat, posant-se dret digué:

«Aquell de vosaltres  que no tingui pecat, que tiri la  primera  pedra».

Els acusadors, davant d’aquelles paraules, es varen anar retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. El Mestre, dirigint-se a la dona: «Doncs, on són? -va dir- .¿Ningú t’ha condemnat?». «Ningú Senyor» ,  va respondre. «Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n , i d’ara endavant no pequis més» (cf. Jn 8, 10-11).

«Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra».

Amb aquestes paraules, Jesús no es mostra certament permissiu respecte al mal, com l’adulteri. Les seves paraules: «Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més», expressen clarament quin és el manament de Déu.

Jesús vol posar al descobert la hipocresia de l’home que es converteix en jutge de la germana pecadora, sense reconèixer-se pecador ell mateix. Subratlla, d’aquesta manera, amb les seves paraules, la famosa sentència: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu  judicats». (Mt  7, 1-2).

Parlant d’aquesta manera, Jesús es dirigeix també a aquelles persones que condemnen als altres sense apel•lació, no tenint en compte el penediment que pot sorgir del cor del culpable. I mostra clarament quin és el seu comportament respecte a qui falla: tenir  misericòrdia. Quan aquelles persones es van allunyar de l’adúltera, «en van quedar dues –diu Agustí , bisbe d’Hipona–: la misèria i la misericòrdia».

«Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra».

Com dur a la pràctica aquesta Paraula?

Recordant davant de qualsevol germà o germana que també nosaltres som pecadors . Tots hem pecat i, encara que ens sembli no haver incorregut en grans errors, hem de tenir sempre present que se’ns pot escapar el pes de les circumstàncies que han induït a d’altres a caure tant baix , a allunyar-se així de Déu.

També nosaltres, a vegades, hem trencat el lligam d’amor que havia d’unir-nos a Déu, no li hem estat fidels.

Si Jesús, únic home sense pecat, no ha tirat la primera pedra contra l’adúltera, tampoc nosaltres ho podem fer contra ningú.

I aleshores: tenir misericòrdia vers tothom, reaccionar contra certs impulsos que ens empenyen a condemnar sense pietat; hem de saber perdonar i oblidar. No mantenir residus de judicis al cor, de ressentiments, on poden covar-hi la ira i l’odi que ens allunyen dels germans. Veure cada persona com si fos nova.

Tenint al cor, en lloc del judici i de la condemna, l’amor i la misericòrdia vers cadascú, l’ajudarem a iniciar una nova vida, li donarem coratge cada vegada per recomençar.

Chiara  Lubich