«La divisió confessional és cada vegada més  marcada, ja no et refies del teu veí o de qui fins fa poc era el teu company en el temps lliure si no pertany al teu ritus o a la teva religió. S’està entreveient com a possible, la fragmentació del país, i fins i tot hi ha qui descriu a Google com pot ser.   Només cal buscar New Map Middle East i apareix un trencaclosques d’Estats, amb fronteres inexistents fins ara, dissenyades segurament per mà d’home i no de Déu, on les minories i les majories es trobarien en oposició permanent per assegurar així una contínua tensió a la regió del gas i del  petroli, del problema palestí i dels kurds sense terra, dels xiïtes i sunnites, dels moderats i dels extremistes.

Potser tenia raó el cardenal Bechara Rai, patriarca maronita que acaba de finalitzar la preciosa experiència del conclave, quan fa dos anys, pocs mesos després de la seva entronització, simultàniament a l’inici de les revoltes a Síria, va afirmar: “és urgent que les instàncies internacionals bloquegin el projecte anomenat ‘Nou Orient Mitjà’, creat el 2006 per algunes potències internacionals, que vol dibuixar un nou mapa de la regió. La finalitat és crear un camp d’inestabilitat, de caos, per fragmentar el món àrab en dèbils mini-estats ètnics i confessionals, per facilitat l’hegemonia estrangera sobre les economies dels països àrabs. Aquesta situació crearia una carrera armamentística i buidaria la capacitat financera dels països petrolífers”:

Segurament no és la mà de Déu sinó la de l’home la que ha dissenyat aquest pla de mort, de sofriments, de laceració, de ferides ben profundes, de pobresa, la que cada guerra genera… Al país ja la toquem amb les pròpies mans i la gent es prepara amb resignació per suportar-la a llarg termini. M’ho ha dit amb molta franquesa una amiga de Damasc que està fent un doctorat en Economia a Europa, gràcies a una beca que li va arribar miraculosament i per la qual hi havíem treballat molt conjuntament. L’altre dia em va escriure lacònicament en un mail: “hem anat amb un grup de col·legues a estudiar la situació a Sarajevo i a Sèrbia, després de la guerra. He vist el vist país d’aquí a vint anys”.

Giò Astense

Per Maddalena Maltese
Font: Città Nuova