Per comprendre millor la Paraula de vida que se’ns proposa aquest mes cal tenir presents les circumstàncies que l’han inspirada. La carta de l’apòstol Jaume va dirigida a les comunitats cristianes degut als inconvenients que s’hi verificaven. Es tractava d’escàndols, discriminacions socials, d’un ús egoista de la riquesa, de l’explotació dels obrers, d’una fe feta més de paraules que no pas d’obres, etc. Tot això donava lloc a ressentiments i malestar  dels uns  envers els altres creant un estat de desassossec en tota la comunitat.

«Germans, no us queixeu els uns dels altres».

Així doncs, ja en l’època apostòlica es podia notar allò que també avui veiem a les nostres comunitats: les dificultats més grans per viure la nostra fe sovint no són les que ens arriben de l’exterior, o sigui del món, sinó aquelles que provenen del nostre interior: per certes situacions que es verifiquen i per comportaments dels nostres germans, que no estan en línia amb l’ideal cristià. I això genera una sensació de malestar, de desconfiança i de desànim.

«Germans, no us queixeu els uns dels altres».

Però, si totes aquestes contradiccions i incoherències, més o menys greus,  tenen les seves arrels en una fe no sempre il·luminada  i en un amor encara molt imperfecte envers Déu i el proïsme, la primera reacció del cristià no hauria de ser la de la impaciència i  la intransigència, sinó la que Jesús ensenya. Ell demana la pacient espera, la comprensió i la misericòrdia, que ajuda el desenvolupament d’aquell germen de bé que ha estat sembrat en nosaltres, com explica la paràbola de la zitzània (Mt 13,24-30.36-43).

«Germans, no us queixeu els uns dels altres».

Llavors, com viure la Paraula de vida d’aquest mes? La mateixa ens posa davant d’un aspecte difícil de la vida cristiana. També nosaltres formem part de vàries comunitats (la família, la parròquia, l’associació, l’ambient de treball, la comunitat civil), on malauradament hi poden haver tantes coses que segons nosaltres no van bé: temperament, maneres de veure,  formes d’actuar de persones, incoherències que ens afligeixen i susciten en nosaltres reaccions de rebuig.

Heus ací aleshores, moltes ocasions per viure bé la Paraula de vida d’aquest mes. Al lloc de la murmuració, o de la condemna -com estaríem temptats de fer- hi posarem la tolerància i la comprensió, després, en els límits del possible, també la correcció fraterna; i sobretot donarem un testimoniatge cristià, responent a les eventuals manques d’amor o de compromís, amb un major amor i compromís per part nostra.

Chiara Lubich

 Escrit original de desembre 1989