Damasc. Parlar de resurrecció a Síria, en aquest període, sona a repte i es fa evident cada vegada que ens desitgem bona Pasqua. Si bé seran molts a Occident els qui desconeguin el seu significat original de ‘pas’ amb tot el que això comporta, a Orient, l’afirmació explícita: Crist ha ressuscitat! a la que l’interlocutor respon: Veritablement ha ressuscitat!, no deixa cap dubte sobre el significat de l’anunci.
Aquestes paraules, pronunciades desenes de vegades i que se senten amb la potència d’un tro al final de les celebracions litúrgiques a les esglésies plenes de gent a Damasc, a Alep o a altres llocs quan el celebrant les dirigeix tres vegades al poble que respon coralment, mai com ara no m’havien semblat una forta proclamació de fe que demana una adhesió immediata. Com dir: “¿De veritat creus que també aquí, entre les runes d’un país que continua vivint en un punyent Via Crucis, Jo, Jesús, he ressuscitat i camino amb vosaltres? Creus realment que la mort ha estat derrotada per sempre?”
Preguntes i respostes no gens banals per a un poble que viu una tragèdia que sembla no tenir fi i a la que miren amb pietat pocs Cireneus mentre que la majoria sembla estar mirant des d’un balcó per veure on s’estavellarà aquest tren sense control, preparant ja el ‘després’, sense preocupar-se massa si sobre el terreny quedaran, no només les víctimes i les runes sinó un rastre d’odi, pobresa, confusió d’idees i ideologies no gens habituades a dialogar perquè els interessos i els llargs conflictes de poder en joc no eduquen en aquesta paraula. Així serà força difícil generar un nou país.
I no obstant, molts ho voldrien, i no només perquè aquí, a Síria, en qualsevol cas res no podrà ser com abans, sinó perquè cadascú voldria seguir endavant cap a quelcom millor, recuperant, tan aviat com sigui possible, una manera de viure pacífica, enterrant paraules com: bombes, atemptats, terror, segrest, assassinat, manca d’aigua i electricitat que fan la vida pràcticament impossible. Però sense un diàleg entre persones de bona voluntat, és difícil construir el que sigui millor per a tothom, i és també el que hem vist durant la Setmana Santa i el que seguim vivint.
