Marató de Boston: més enllà de la por

 
Els joves de Boston volen mostrar al món que la por no és l’última resposta. El divendres 19 d’abril, una cursa per completar la marató vol ser un signe d’esperança.

Dos dies després de l’explosió de les bombes a la línia d’arribada de la marató de Boston, la ciutat encara està traumatitzada i, en part, paralitzada. Els ciutadans, tot i estar desconcertats i destrossats per la violència, volen reaccionar a la por:“Nosaltres decidim quan acabar la marató”, afirma la Joanna, de dinou anys, estudiant a Boston. Han organitzat un acte el divendres per la tarda: recórrer les cinc últimes milles de la marató, el lloc on la policia els va obligar a aturar-se. La marxa vol ser un signe contra la resignació, un signe d’esperança per mostrar  al món que, a la ciutat de Boston, el bé supera al mal.

La Joanna estava animant als seus amics que corrien. Estava a cinc milles de la meta. “Inesperat, va ser un caos, policies que corrien per totes bandes dient a les persones que la competició havia acabat”.  La Joanna estava espantada i ningú no sabia explicar-li què havia passat; tampoc no funcionaven els mòbils. Va córrer la veu de les dues explosions, després va sentir a dos policies parlar de l’atemptat: “Vaig adonar-me que els meus amics eren allà enmig i em preguntava si estarien bé”. Sentint-se indefensa, va entrar en un bar, on poc després va arribar un dels amics que havia participat a la marató. “Vaig comprar una mica de menjar i em vaig disposar a escoltar-lo”. A l’hora de dur a terme aquests senzills ‘actes d’amor’, va adonar-se que no ens podem quedar aturats en la por que tot ho paralitza.

Tots els seus amics estan bé, també una noia que estava molt a prop de les bombes: “Malauradament moltes famílies i altres estudiants, no poden dir el mateix. Prego per ells”.

Cada dia la Joanna va a missa de deu i aquesta vegada ha convidat a tots els seus amics a anar amb ella. Per a la seva sorpresa, hi eren tots. La missa, normalment amb molt pocs fidels, estava plena de persones: no només hi havia cristians sinó moltes persones que també sentien la necessitat de pregar.

Més de dotze mil persones ja s’han sumat a la marxa del divendres. La Joanna, malgrat el sofriment i l’atmosfera estranya que s’hi respira, n’està convençuda: “Cal mostrar al món que l’amor és més fort. Creure encara més en la possibilitat d’un món unit i fer la nostra petita part”.

Susanne Janssen (Living City Magazine, Nova York)

Normas(500)