“ I els kurds? Es confirma el que han publicat alguns diaris europeus reconeguts, que parlen d’una traïció en relació al president sirià per part de les forces armades kurdes; molts d’ells han ensenyat als terroristes com moure’s, desconeixedors de la topografia del barri, assenyalant també als ‘col·laboradors’, i juntament amb els terroristes han acollit a l’Exèrcit d’Alliberament, que ha arribat al barri donant seguretat i demanant als habitants que encara quedaven, que se n’anessin perquè estaven segurs que l’exèrcit sirià hauria atacat, com de fet ha succeït.

Així, en els dies en què per als cristians es manifesta el misteri de l’amor més gran, el de Jesús Crucificat i l’espera de la Resurrecció, en el barri –buit d’habitants i de béns (robats ràpidament)- han començat a ploure bombes i trets de morter, obligant a molts cristians dels barris limítrofes, dominats per turó de Check Maksud que ells anomenen “Turó de Nostra Senyora”, a no sortir de casa per als oficis religiosos.

Des d’aquest moment, tret d’alguna treva ocasional, la ciutat viu amb els sorolls de trets i bombardejos. Dia rere dia la situació es fa més precària i la por creix, a l’igual que augmenta el temor a una emergència sanitària. La fugida dels metges continua, perquè la probabilitat de ser segrestats per obtenir rescats sempre està present. També augmenta el risc de malalties relacionades amb l’aire contaminat que es respira i amb la presència de molts insectes.

En aquest clima apocalíptic, la gent segueix vivint. Qui pot, amb la maleta preparada per a una possible fuga, sabent que darrere tindrà bandes de saquejadors que s’ho enduran tot, fins i tot els marcs de les portes. Però hi ha qui aconsegueix vèncer la pròpia por –i en són molts- per ajudar als altres, per organitzar una recollida de roba per a les famílies de Chekh Maksud, repetint als seus propis fills: “Donem gràcies a Déu que encara puguem estar a casa nostra!” malgrat que durant 17 dies no han tingut aigua i que la nevera, per falta d’electricitat, ara és un armari com els altres.

Hi ha també aquestes noies, amigues dels Focolars, que no tenen més de dotze anys i que continuen reunint-se per animar-se unes a altres. Han fet guardioles per posar els diners que estalvien no comprant el que no és útil (llaminadures o patates fregides) per donar-ho als pobres. Han dibuixat cors on cada una escriu els noms de les persones a qui han de perdonar alguna cosa, i quan ho han fet, esborren el nom. Enmig del soroll ensordidor de les bombes s’eleva el so de l’amor i el perdó, que vencerà, n’estan segures, a l’igual que ho creuen centenars de milers de persones que cada dia preguen en el time-out per la pau al món i per ‘l’estimada Síria’.

Molt significatiu també el missatge de Pasqua del Papa Francesc, “per la seva població, ferida pel conflicte i pels nombrosos refugiats que esperen ajuda i consol”. A l’igual que molts de nosaltres,  el Papa també ha dit: “Quanta sang vessada! I, quants patiments més caldrà suportar encara abans que es trobi una solució política a la crisi?”. Ens hem sentit compresos en el més profund per les paraules del Papa que sovint recordem. Desitgem que aquesta invitació urgent de no perdre temps als implicats en les negociacions sigui tinguda en compte perquè el termini està apunt de caducar.”

Por Maddalena Maltese

Fuente: Città Nuova

Diaro 31 – Diaro 30 – Diaro 29