Aquesta història va començar fa un any aproximadament. Una tarda lluminosa d’abril el Gen Verde arribava al col•legi. Estaven de gira però aquest no era un acte previst: va ser una visita inesperada que es va traduir en dues hores de treball i de compartir experiències amb el grup de teatre del col•legi “Acquaviva”. Aquella estona va tenir un altre fruit inesperat: l’amistat nascuda entre els alumnes i el conjunt internacional, una amistat que va fer néixer una idea: i si els tornem la visita?

La idea semblava una bogeria però quan es vol una cosa, no hi ha obstacles que valguin. Després de molt de treball, idees, participació, són vint-i-un alumnes i professors que el vint-i-set d’abril surten cap a Roma. Després d’una visita ràpida però especial a Sant Pere del Vaticà, es dirigeixen cap a Loppiano (Ciutadella Internacional del Moviment dels Focolars a prop de Florència).

A l’endemà, Florència. La visita a aquesta ciutat italiana impregna els ulls i l’ànima de tots de la bellesa, aquesta bellesa que a través del teatre volen transmetre.

Dilluns, dimarts i dimecres són els dies d’immersió a Loppiano. S’inicia fent un volt per conèixer el lloc, la vida i la gent de Loppiano. “Ens quedem sense paraules; no esperàvem res semblant, però ben aviat sentim que formem part d’aquest lloc tan especial… De seguida ens acull el Gen Verde a la seva sala d’assaig i comença la feina. Ens proposem una cosa: ser cadascú un do per a l’altre. I amb aquesta intenció s’inicia la feina… i es veuen els fruits. No només fruits professionals, sinó també en nosaltres mateixos, que ens sentim lliures, estimats pel que som, a casa, en família”.

I per això hi ha petits miracles: veus que afinen, coreografies amb harmonia, seguretat en els moviments… i molt, molt més: obertura dels cors, experiències que es comparteixen, llàgrimes que alliberen, problemes que troben un petit raig de llum.

I això culmina el dia 1 de maig: juntament amb 2000 joves es viu una jornada d’alegria, compromís, festa i d’ideals per construir. Només cal veure les cares per adonar-se que al llarg d’aquests dies s’ha descobert una nova forma de viure: viure pels altres, viure per un món unit.

Potser serveixin com a colofó algunes impressions:

*… un cop més no estaria malament tornar a dir com la màgia d’aquest lloc i de la seva gent pot influir tant en tan poc temps. El que va començar com un petit grup de teatre amateur convivint només cinc dies, de mica en mica es va anar transformant, gairebé sense adonar-se’n, en una família més, i ens en vam adonar gràcies al Gen Verde. Aquesta sensació de riure i plorar és precisament el que ens fa humans precisament pel fet de fer-ho recolzats en l’altre. De companys a amics, de professors a grans amics, de grup a família, és la transformació que hi hagut només en aquests dies.

* I sé que això no acaba aquí,…  recordarem amb estima aquests dies que a tots ens han canviat, en els que hem rigut fins a plorar i hem plorat fins a riure i sobretot hem après que no es pot ser feliç si no et dónes a l’altre. Això, com deia, amics meus, això no s’oblida…

* Haver treballat amb el Gen Verde ha estat un gran honor perquè no només ens han ensenyat a cantar o actuar, també ens han ensenyat a mirar la vida d’una altra manera, afrontant els problemes amb optimisme i alegria. Els sentiments que hem experimentat són tan grans que no es poden explicar. Només hi ha un lema: ”Fer per a l’altre” “Tots som un”. I, per què no, en un futur podem viure amb ells.

* I no només ens van ensenyar a cantar i actuar sinó que a cada un ens van ensenyar quelcom més, cada un ho sap. A mi, per exemple, m’han ensenyat que sempre es va endavant i que sempre és possible recolzar-se en els altres. Hem tingut moments emotius amb gent amb qui mai no havíem estat, però és com si ens coneguéssim de tota la vida i la veritat és que va ser meravellós.

*Hem après a no guardar rancor, a escoltar, a tenir empatia amb l’altre, a ajudar i deixar-nos ajudar, a no magnificar els problemes, perquè amb amor i amb Déu al nostre cor, tot té solució. AQUEST VIATGE ENS HA MARCAT, ENS HA MARCAT PER A BÉ. Que mai no oblidem aquella última tarda al taller del Gen Verde, el que vam compartir, sentir, allò que desitjàvem… Érem una família, tots érem un do per a l’altre.