És una iniciativa organitzada pel Moviment dels Focolars, fundat per la italiana Chiara Lubich (1920–2008) i avui difós en els cinc continents, la finalitat del qual és contribuir a crear un món més unit, basat en la fraternitat universal. Nascut a l’Església catòlica, actualment en formen part també cristians d’altres denominacions, fidels d’altres religions i persones de conviccions no religioses.
El lema escollit per a l’edició 2013 de la Mariàpolis és Diàleg a 360°. Del significat d’aquest eslògan i dels preparatius de l’esdeveniment, parlem amb Francesca Pi i Lucas Cerviño, coordinadors del programa.
• Què vol dir “diàleg a 360°”?
Aquesta expressió, utilitzada en el seu moment per Chiara Lubich, ens remet a un diàleg amb tothom i per a tothom. O sigui, un diàleg sense exclusions, sense barreres, sense “peròs”. Un diàleg que vol donar la volta al món i per això és capaç de dialogar amb persones de cualsevol cultura, religió, classes social, opció de vida, generació, professió i formació. És quelcom essencial al mateix carisma que anima els Focolars: el de la fraternitat universal. Per a nosaltres seia impossible caminar vers la realització d’aquesta fraternitat, que no és excloent o d’elit, sense un diàleg a tots els nivells. Amb altres paraules, “diàleg a 360°” significa que tothom és candidat a la fraternitat universal a la possibilitat de reconèixer-nos germans i germanes, i des d’allà, donar la nostra aportació a un món més just, solidari i digne.
• Com es plasmarà aquesta experiència de diàleg a La Seu?
La Mariàpolis vol ser, sobretot, un laboratori on experimentar vitalment aquest diàleg a 360°. Per fer això, és important, no només les xerrades i conferències, sinó també excursions, moments culturals-recreatius, tallers d’aprofundiment. Concretament el programa es desenvoluparà al voltant de l’art d’estimar i de com l’amor ens condueix al diàleg. Després, es profunditzarà la importància del diàleg com a estil de vida quotidià i present en totes les nostres accions. Des d’aquesta base antropològica, s’aprofundiran diversos diàlegs concrets (entre catòlics, amb altres cristians, amb persones d’altres religions, amb persones de bona voluntat i entre cultures i pobles diferents) que són camins per concretar i actualitzar la fraternitat universal.
• I per als adolescents i infants, la proposta és la mateixa?
Sí, ells també tindran el diàleg a 360° com a fil conductor dels seus programes. És clar, aquí, canvia l’estil pedagògic per desenvolupar els programes, per respondre a les exigències i etapes de cada edat, però el contingut és el mateix. Aquí, mitjançant jocs, dinàmiques, cançons i altres recursos, aprofundiran també com l’amor és important per arribar a dialogar i el diàleg com a estil de vida.
• Com va la fase d’inscripcions?
Sí, ja hi ha aproximadament quatre-centes persones inscrites, i això que encara falta un mes i mig. De fet, el termini d’inscripcions s’acabava el 15 de juny, però… l’experiència ens diu que la gent continua inscrivint-se fins als últims dies. Tanmateix, és clar que com més ens apropem a la data de la Mariàpolis, menys seguretat de trobar encara places lliures. Per això és importantíssim inscriure’s el més aviat millor. Si no, cadascú haurà de buscar-se l’allotjament.
• Vosaltres coordineu el programa, però qui munta la Mariàpolis?
És un treball que s’està preparant de fa mesos i que involucra persones de tot l’estat. Al principi, es recullen idees i suggeriments, i a partir d’aquest material, amb diverses comissions, es va articulant el programa. És tota una experiència de diàleg treballar en grups de 20 persones i decidir junts el títol, l’estil de les xerrades, els temes dels tallers, etc. Demana molta paciència, escolta i capacitat d’opinar sense imposar, i sens dubte, una bona dosi de lucidesa i obertura per captar aquella idea o proposta en la qual –després de dialogar– ens sentim tots reflectits.
• L’any passat la Mariàpolis va ser a Javier (Navarra), l’anterior a Càceres… Ens podeu explicar aquest caràcter “itinerant” de la Mariàpolis?
A les Mariàpolis participen persones de tota Espanya i el sentit d’aquest caràcter itinerant és donar la possibilitat de conèixer directament i compartir la riquesa i diversitat de cada poble i cultura de l’estat espanyol. Moltes vegades, pot quedar a nivell teòric aquesta necessitat de fraternitat i convivència entre la diversitat, i fins que no poses un nom concret a aquell andalús, català, basc… no cauen molts prejudicis i barreres que ens impedeixen conèixer-nos de veritat, respectar-nos, estimar-nos i arribar a un diàleg fructífer, que començant amb una persona concreta, individual, pot arribar a comprendre el bagatge cultural i històric que en fa part.