Egipte, una tràgica incertesa

 
Reproduïm un article sobre la difícil situació que travessa aquest país, bressol d’una gran civilització.

L’article que reproduïm a continuació apareix a la versió on line de Città Nuova. També es pot trobar més informació sobre la situació a Egipte a la pagina web internacional del Moviment dels Focolars.

16/08/2013. – Roberto Catalano. Després dels enfrontaments entre els partidaris de l’enderrocat President Morsi i els militars, els morts es compten a centenars i a milers els ferits. El temor de la població ara, és per la possibilitat d’atemptats i l’esclat d’una guerra civil, com a Síria.

16/08/2013. – Roberto Catalano.Davant de les televisions de tot el món, observem com evoluciona tràgicament la precària situació d’Egipte. En els últims dies ha estat difícil poder seguir a temps real tot el que succeïa. Ara, amb l’alto al foc i amb l’estat d’emergència declarat per l’exèrcit, s’intenta comprendre l’estat de la situació; una situació que continua en màxima tensió. Hem intentat mantenir-nos en contacte –en la mida del possible- amb les nostres fonts a la capital egípcia. Ens han mantingut informats, bé sigui del desenvolupament dels fets, bé sigui dels problemes trobats per desxifrar un futur envoltat en una nebulosa i amb grans perills per a tot el país.
“Òbviament, els successos d’aquests dies han de llegir-se en el context del que ha succeït des del 30 de juny. En aquell moment, el poble va sortir al carrer, manifestant-se contra el President Morsi, elegit democràticament l’any anterior, però que milions d’egipcis ja no volien com al seu cap d’estat. Aquesta manifestació es va repetir, de manera encara més forta i amb una presència més contundent de persones, el 26 de juliol.

Al mateix temps, els Germans Musulmans han insistit per la tornada del President, sostenint que era el primer cap d’estat elegit democràticament a Egipte. S’ha buscat establir un diàleg entre els qui des de finals de juny s’havien alçat amb el poder i els partidaris de Morsi. Davant la seva sol•licitud d’una tornada del president desautoritzat, es va proposar la formació del nou govern de participació al procés polític que exèrcit i altres forces del país havien posat en marxa el 30 de juny. El que es volia evitar era que el poder fos gestionat per una única força política. Les negociacions, amb les mediacions d’altres països –Estats Units i Europa- van durar sis setmanes, mentre els partidaris de Morsi van continuar manifestant-se en dues places per aconseguir la seva tornada”.

Durant aquest llarg període s’ha assistit a una progressiva polarització que ha fet augmentar la tensió entre les dues ànimes del país.

“Fa temps –ens explica des de El Cairo- es va convidar als manifestants a abandonar la plaça de Rabia el Adawiat i, abans de començar el desallotjament, es va anunciar que les forces de l’ordre alliberarien la zona, demanant a tots que deixessin pacíficament les zones ocupades. Tot això mitjançant pamflets llançats des d’helicòpters que sobrevolaven la plaça i l’ús d’altaveus. Es va deixar un camí lliure que permetia el pas als qui volguessin abandonar la plaça. Es va fer servir, però desgraciadament només al final de les operacions militars i després de la caiguda de molts”.

Des de la capital egípcia confirmen que “és difícil dir qui va començar a disparar. Un periodista d’EuroNews present va declarar que els primers trets van sortir de la plaça de Rabia el Adawiat. Un dels dos primers que van perdre a vida fou un general de la policia. En total, la policia ha tingut 43 morts, entre els quals dos generals”. Tot això ens diu com de dura ha estat la batalla, sense estalviar cops d’una part i de l’altra.

Les xifres totals de morts i ferits que s’han difós pugen fins ahir (15 d’agost) a 525 morts (202 a Rabia el Adawiat i 83 a Anahda; els altres, a diferents ciutats d’Egipte), mentre que els ferits pugen a 3.717.

Ens expliquen que, “sens dubte els enfrontament han estat molt violents, segons es podia veure a través de la televisió. Manifestants van atacar comissaries i edificis del govern. També els cristians han estat objecte de violència per intentar crear un clima d’odi entre musulmans i cristians”. Fins ara han estat cremades unes 2 esglésies a vàries ciutats, incloent-ne algunes de molt antigues que la tradició atribueix als primers segles. Entre elles, el Monestir de la Santa Verge i el d’Anba Abra’am. Malgrat que no sigui usat com a monestir, la zona inclou tres esglésies i alguns centres socials que assisteixen a les persones dels pobles propers. També ha estat cremada l’església copto-ortodoxa de Sohag, a 460 quilòmetres al sud d’El Caire, on té la seva seu el bisbe copto-ortodox de la regió. S’han registrat diversos atacs també a la regió de Minya i en diferents pobles de diverses parts del país.

Actualment, després de l’evacuació dels manifestants de les dues places, no s’han donat més reagrupacions estables i la situació general, segons ens confirmen és ara, sens dubte, més tranquil•la. També el 15 d’agost va haver-hi atemptats, però tothom està preocupat pel que passarà avui. És divendres, dia de pregària, i podria usar-se per crear tensions i enfrontaments.
“Som conscients que és impossible predir el futur de nostre país. Molts temen que hagi començat un període d’atemptats i que Egipte pugui desembocar en un situació similar a la de Síria. Òbviament es desitja una solució diferent”.

Normas(500)