Això ho escriu sant Joan. Posa en guàrdia les seves comunitats contra alguns que exaltaven la fe de Jesús de paraules, sense que a aquesta fe hi seguissin els fets. Al contrari, els fets eren considerats inútils o superflus, com si Jesús ja ho hagués fet tot. La seva era doncs una fe buida i estèril, perquè deixava que a l’obra de Jesús s’hi trobés a faltar l’aportació indispensable que ell ens demana a cadascun de nosaltres.

«No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat».

Estimar amb els fets. La veritable fe, diu l’apòstol, és la que dóna prova de si mateixa  estimant com Jesús ha estimat i ens ha ensenyat. Ara bé, la primera característica d’aquest amor és la concreció. Jesús no ens ha estimat amb bells discursos, ha passat entre nosaltres fent el bé, curant tothom, estant a la plena disposició de tothom que veia, començant pels més febles, pels més pobres, pels més marginats i donant la seva vida per nosaltres.

«No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat».

A més d’estimar amb fets, diu l’apòstol, hem d’estimar també en la veritat. L’amor cristià, quan cerca de traduir això en fets concrets, es preocupa d’inspirar-se en la veritat de l’amor que trobem en Jesús; es preocupa de fer obres que corresponguin als seus sentiments i als seus ensenyaments. És a dir, hem d’estimar en la línia i en la mesura que ens ha mostrat Jesús.

«No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat».

Com viure doncs la Paraula de vida d’aquest mes?  El seu missatge no pot ser més clar.  És una crida a aquella autenticitat cristiana en què Jesús ha insistit tant. No és també allò que tant espera el món? ¿Que potser no és cert que el món d’avui vol veure testimonis de l’amor de Jesús?

Estimem doncs amb els fets i no amb les paraules, començant pels humils serveis que ens demanen cada dia aquells que tenim al costat.

I estimem en la veritat.  Jesús actuava sempre d’acord amb la voluntat del Pare; de la mateixa manera també nosaltres hem d’actuar sempre d’acord amb la paraula de Jesús. I Jesús vol que el veiem a ell mateix en cada proïsme. En efecte, tot el que fem a cada un ho considera fet a ell.  Vol a més que estimem els altres realment com a nosaltres mateixos, i que ens estimem entre nosaltres disposats a donar la vida l’un per l’altre.

Estimem doncs així per tal de ser també nosaltres instruments de Jesús per a la salvació del món.

Chiara Lubich

Escrit original de maig 1988