Entrevista del diari italià Corriere della Sera a la presidenta dels Focolars, Maria Voce: Les dones a l’Església han de tenir igual dignitat. Teologia de la dona, dones cardenals, lloc de la dona i autoritat: en diàleg amb Gian Guido Vecchi, continua la reflexió sobre la dona a l’Església.

Reproduïm tot seguit l’entrevista traduïda al català:

«Les dones a l’Església han de tenir igual dignitat»

Entrevista del diari italià Corriere della Sera a la presidenta dels Focolars, Maria Voce. Teologia de la dona, dones cardenals, lloc de la dona i autoritat: en diàleg amb Gian Guido Vecchi, continua la reflexió sobre la dona a l’Església.

En preguntar-li si li amoïna el fet de no poder ser sacerdot, ella, que és una de les dones més influents de l’Església, riu discretament: «Mira, conec pastores evangèliques vinculades al moviment, amigues i dones excepcionals que fan molt de bé a les seves Esglésies, però mai se m’ha acudit que la possibilitat de ser sacerdot augmentés la dignitat de la dona. Seria només un servei afegit. Perquè la qüestió és una altra: les dones, al que hem d’aspirar, em sembla a mi, és a que se’ns reconegui la mateixa dignitat, la igualtat d’oportunitats a l’Església Catòlica. Servei i no servitud, com diu el propi papa Francesc…». Maria Voce lidera des de 2008 els Focolars, amb dos milions i mig de membres en 182 països, l’únic moviment liderat, segons el seu estatut, per una dona. Va succeir a la seva fundadora, Chiara Lubich, que li deia Emmaus, i que està sepultada a poca distància, en la petita capella del centre mundial de Rocca di Papa, amb una vidriera des d’on es veu casa seva entre els pins i, davant de la làpida hi ha un mosaic que representa Maria com a Mare de l’Església. El 7 de desembre es compliran 70 anys de la consagració a Déu de Chiara. Una dona laica que va anticipar diversos temes del Concili. «L’Església com a obertura, comunió, amor recíproc…».

Quin paper tenen avui les dones a l’Església, i fins a quin punt se les escolta?

«El mateix paper que qualsevol ésser humà, home o dona, que pertany a l’Església com a Cos Místic de Crist. Com ho considerin els altres, això ja és una altra cosa. Em sembla que les dones encara no tenen gaire veu ni vot. Moltes vegades se’ls reconeixen valors com ara la humilitat, la docilitat, la flexibilitat, però s’aprofiten una mica d’això. A més a més, el Sant Pare ha dit que li fa pena veure la dona en servitud, no la dona al servei: el servei és una paraula clau del seu pontificat, però en tant que servei d’amor. No en el sentit de servei perquè et consideren inferior i per tant submisa. En això crec que encara queda molt per fer».

El Papa ha dit que cal pensar en una «teologia de la dona». Què significa per a vostè?

«Jo no sóc teòloga. Però el Papa ha donat el titular: “Maria és més gran que els apòstols”. És bonic que ho digui, és molt fort. Però d’aquí ha de sorgir la complementarietat. La participació també al magisteri, en cert sentit…».

En quin sentit?

«Chiara pensava en Maria com el cel blau que conté el sol, la lluna i els estels. En aquesta visió, si el sol és Déu i els estels són els sants, Maria és el cel que els conté, que conté també Déu, per voluntat justament de Déu, que s’ha encarnat en el seu si. La dona  a l’Església és això, ha de tenir aquesta funció, que només pot existir en la complementarietat amb el carisma petrí. No hi pot haver només Pere que guiï l’Església, sinó que ha de ser Pere amb els apòstols i sostingut i envoltat per l’abraçada d’aquesta dona-mare que és Maria».

Segons Francesc, hem de reflexionar sobre el lloc de la dona «fins i tot on s’exerceix l’autoritat». Com es podria fer?

«Les dones, per dir alguna cosa, podrien liderar alguns dicasteris de la Cúria, no hi veig cap inconvenient. No entenc per què, per exemple, al capdavant d’un dicasteri sobre la família hi ha d’haver necessàriament un cardenal. Podria molt bé haver-hi una parella de laics que viuen cristianament el seu matrimoni i, amb tot respecte, sens dubte estan més al corrent dels problemes de la família que un cardenal. El mateix podria valer per a altres dicasteris. Em sembla normal».

Què més?

«Penso en les Congregacions generals prèvies al conclave. Podrien participar-hi les mares generals de les grans congregacions, potser representants elegits de les diòcesis. Si l’assemblea fos més àmplia, fins i tot ajudaria al futur Papa. D’altra banda, per què ha de consultar només amb la resta de cardenals? És una limitació».

Pot ser vàlid també per al grup de cardenals que ha volgut Francesc com a consell?

«Per descomptat. No m’imagino que s’afegeixi un grup format només per dones. Seria més útil un organisme mixt, amb dones i altres laics que, junt amb els cardenals, poden oferir les informacions necessàries i altres perspectives. Això m’entusiasmaria».

I les dones cardenals? Es va parlar de la Mare Teresa, com ho hauria vist?

«Voldria saber com s’hauria vist ella! Una dona cardenal podria ser un signe per a la humanitat, però no per a mi ni per a les dones en general, crec. No m’interessa. Seria una persona excepcional què ha estat nomenada cardenal. D’acord, i després? Ja s’ha valorat a grans figures, santes i doctores de l’Església. Però és la dona com a tal la que no troba el seu lloc. El que fa falta reconèixer és el geni femení en la quotidianitat».

La famosa complementarietat…

«Això és. Parlava de carisma petrí i carisma marià. Però en general diria entre home i dona, la complementarietat inscrita en el designi de Déu. L’home a imatge de Déu, “home i dona els va crear”, no es pot realitzar d’una altra manera. Val també per als consagrats: encara que un renunciï a la relació sexual, no pot renunciar a la relació, a la relació amb l’altre».