Del 18 al 25 de gener en moltes parts del món se celebra la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, mentre que en altres se celebra per la Pentecosta.
La frase escollida aquest any per la Setmana de pregària és: «És que el Crist està dividit?» (1 Co 1,13).
Chiara Lubich habitualment comentava el verset bíblic cada any. Per mantenir aquesta aportació proposem un text seu de gener 2005 com a comentari del verset «Crist, únic fonament de l’Església» (cf 1 Co 3,11), que pot contribuir a aprofundir la Paraula proposada per enguany.
«Crist, únic fonament de l’Església»
Era l’any 50 quan Pau va arribar a Corint, la gran ciutat de Grècia famosa per l’important port comercial i per la molta vitalitat per les seves múltiples corrents de pensament. Durant 18 mesos l’apòstol va anunciar-hi l’evangeli i hi va posar les bases d’una pròspera comunitat cristiana. Altres després d’ell van continuar l’obra d’evangelització. Però els nous cristians corrien el risc d’afeccionar-se a les persones que portaven el missatge de Crist, més que no pas a Crist mateix. D’aquesta manera van néixer les faccions: «Jo sóc de Pau», deien alguns; i altres, sempre referint-se a l’apòstol preferit: «Jo sóc d’Apol·ló», o bé: «Jo sóc de Pere».
Davant de les divisions que torbaven la comunitat, Pau afirma amb força que els constructors de l’Església, comparada a un edifici, a un temple, poden ser molts, però un de sol n’és el fonament, la pedra viva: Crist Jesús.
Sobretot aquest mes, durant la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, les Esglésies i les comunitats eclesials recorden juntes que Crist és el seu únic fonament i que només adherint-se a Ell i vivint el seu únic Evangeli poden trobar la plena i visible unitat entre ells.
«Crist, únic fonament de l’Església».
Fundar la nostra vida en Crist significa ser una sola cosa amb Ell, pensar com Ell pensa, voler allò que Ell vol, viure com Ell ha viscut.
Però, com fundar-nos, arrelar-nos en Ell? Com arribar a ser una sola cosa amb Ell?
Posant en pràctica l’Evangeli.
Jesús és el Verb, és a dir la Paraula de Déu que s’ha encarnat. I si Ell és la Paraula que ha assumit la naturalesa humana, nosaltres serem veritables cristians si som homes i dones que modelen tota la seva vida amb la Paraula de Déu.
Si vivim les seves paraules, més encara, si les seves paraules ens viuen, de tal manera que fan de nosaltres “Paraules vives”, som u amb Ell, ens estrenyem a Ell; ja no viu el jo o el nosaltres, sinó la Paraula en tots. Podrem pensar que vivint així contribuïm a que la unitat entre tots els cristians esdevingui realitat.
Així com el cos respira per viure, així l’ànima per viure, viu la Paraula de Déu.
Un dels primers fruits és el naixement de Jesús en nosaltres i entre nosaltres. Això provoca un canvi de mentalitat: injecta en els cors de tots, tant si són europeus o asiàtics o australians o americans o africans, els mateixos sentiments de Crist davant de les circumstàncies, de cada persona, de la societat. […]
La Paraula viscuda allibera dels condicionaments humans, infon joia, pau, senzillesa, plenitud de vida, llum; fent-nos adherir a Crist a poc a poc ens transforma en altres Ell.
«Crist, únic fonament de l’Església».
Però hi ha una Paraula que resumeix totes les altres, és estimar: estimar Déu i el proïsme. Jesús sintetitza en aquesta Paraula «tota la Llei i els Profetes».( cf Mt 22,40)
El fet és que cada Paraula, tot i ser expressada en termes humans i diferents, és Paraula de Déu; però com que Déu és Amor, cada Paraula és caritat.
Com viure aleshores aquest mes? Com estrènyer-nos a Crist «únic fonament de l’Església»? Estimat com Ell ens ha ensenyat.
«Estima i fes el que vulguis» diu sant Agustí, quasi sintetitzant la norma de vida evangèlica, perquè estimant no t’equivocaràs, sinó que compliràs plenament la voluntat de Déu.
Chiara Lubich
Escrit original de 2005
