Zaida Fernández

 
Amb un somriure de Cel
3

Amant de la vida i de la seva Astúries natal, la Zaida neix en un poblet a prop d’Oviedo fa 75 anys. És la gran dels seus germans i durant un temps és l’única nena de la família, la qual cosa va fer que l’estimessin d’una manera molt especial. Va tenir una infantesa feliç, creixent amb l’amor de la seva família i amb les característiques de la seva terra: fermesa i noblesa.

Essent molt jove va obtenir plaça com a mestra a les Illes Canàries. Tenia ja unes fortes conviccions religioses quan el 1965, va conèixer a “cinc noies de quatre països diferents” que acompanyaven al P. Peyton en la seva Campanya del Rosari. La va impressionar força la relació que tenien entre elles recordant-li la frase de l’evangeli “Mireu com s’estimen”. Zaida les observava i preguntava. Finalment va aconseguir que li expliquessin… “eren temps de guerra i tot es destruïa”. Va voler ser com elles.

Un any després marxa als voltants de Roma, a l’escola de formació. A la tornada a Espanya, viu els primers anys en els que es difon el Moviment dels Focolars per la península. Continua desenvolupant amb passió la seva feina de mestra i viatja a moltes ciutats d’Espanya portant l’Ideal de la Unitat. Des de moltes d’elles ara han escrit per dir: “Zaida és la primera focolarina que vaig conèixer”, “Zaida va venir al meu poble, només per saludar-me”. D’aquesta manera va anar sembrant per tot arreu, treballant silenciosament; juntament amb Toñi López, eren úniques buscant cases per a les Mariàpolis, mantenint relacions durant anys. També va treballar durant anys llargs i difícils en el camp de l’ecumenisme, en el Consell de Redacció de Ciudad Nueva, buscant sempre preparar-se de la millor manera possible per a desenvolupar aquestes tasques amb el màxim de competència. Tampoc no es pot oblidar el treball i les relacions construïdes amb tantes persones en fer els enviaments de la Paraula de Vida mensual en llengua castellana. O la venda de llibres de Ciudad Nueva que realitzava al Centre Mariàpolis Luminosa, amb dedicació i amor concret cap a cada persona: “tinc preparat un paquet amb llibres que segur que interessen a aquesta persona que ve la setmana vinent; en canvi, per a aquest altre, millor aquests…” solia dir una i una altra vegada.

Un cop jubilada, se li demana de treballar per al procés de beatificació de Margarita Bavosi, Luminosa. “El regal més gran que Chiara m’ha fet, després de l’Ideal”, dirà ella mateixa. I a aquest nou encàrrec s’hi dedica com ella era: amb passió, constància i precisió. Busca, transcriu, organitza l’abundant documentació existent de i sobre Luminosa. Sembla que juntes han viscut aquests últims anys de carrera cap a la santedat, de Sant Viatge, com els agradava definir-ho, seguint les paraules de Chiara Lubich. Un Sant Viatge que no es quedava en els papers que bellugava sinó que es traduïa en vida i en amor concret cap a cada persona que coneixia i amb la que provocava una relació. Sabia gaudir amb els seus, estar on havia d’estar… cuidant a la seva mare, visitant els oncles malalts, reunint a la família per l’aniversari, fent regals personalitzats per a cadascú…

I els seus últims mesos de vida aquí, han estat un salt en aquesta direcció. Els dos últims mesos, a l’hospital, ingressada de manera imprevista. Moments difícils en els que sempre intentava somriure a tothom, gairebé la seva única forma de comunicació; un somriure que acaronava l’ànima, viva expressió del seu nom nou: Sorri, somriure de Jesús Abandonat, donat per Chiara durant una trobada el 1969.

Serena i envoltada dels seus, va arribar a la casa del Pare el 6 de febrer de 2014.

Clic para cancelar respuesta.

Normas(500)

 

Eealimentación

  1. Araceli del Pozo Armentia

    Un año más recordar a Zaida, su vida y su sonrisa, es un impulso a seguir creciendo en ese amor concreto y alegre!!!
    gracias Zaida y …que sepas que seguimos contando contigo!!!

    Responder
  2. francisco pareja

    Gracias Zaida por tu chispa siempre dispuesta a encender la relación.

    Responder
  3. Pilar Ibañez

    De todo lo que se ha dicho de ella quisiera resaltar dos cualidades importantes en ella, la fidelidad al Esposo y la perseverancia en el Amor, nuestras vidas transcurrieron paralelas en los cincuenta años que nos hemos conocido y convivido, pero una cosa me llegó al alma,cuando por circunstancias estuve lejana del Movimiento en un momento difícil para mi, ella era la única que me llamaba,se interesaba y me ponía al día; fue ese Amor perseverante durante más de veinte años que logró mi retorrno.

    Responder