Nascut a Madrid, ha viscut des de la seva joventut entre Barcelona i Madrid, conjugant, segons afirmen els qui el coneixen, allò bo d’ambdós llocs.

Recentment elegit membre del Consell General dels Focolars, Àngel Bartol, llicenciat en dret, fins ara era Representant dels Focolars a Espanya. En aquesta ocasió no participava en l’Assemblea. Va rebre una trucada telefònica que li comunicava la seva elecció. L’endemà al matí viatjava cap a Castelgandolfo per acceptar la nova responsabilitat.

Al llarg d’aquesta entrevista ens explica com afronta el seu futur i com han estat aquests últims anys.

* Com vas conèixer els Focolars?, tens algun record especial d’aquella època?

Tenia 13 anys quan vaig trobar-me amb persones que deien haver descobert en l’amor la plena felicitat, que feien experiències de l’Evangeli, per tant era possible viure’l i no només creure en ell amb una fe desencarnada. Va ser com un alliberament, com si s’obrís una porta que m’impedia realitzar-me com a persona, com a cristià… I efectivament vaig experimentar la felicitat, la que neix del donar i de donar-se, la que no demana res i viu en funció dels altres, la que neix de viure amb la presència de Jesús viu entre aquells que s’estimen, un tresor pel qual valia la pena viure… i tot això amb la llibertat de qui és estimat per Déu i descobreix que pot estimar-lo amb tot el cor, amb totes les forces.

Àngel Bartol juntament amb Maria Voce i Jesús Morán

* Va passar el temps i vas sentir que Déu et volia en una comunitat focolar. Vas estar a Loppiano, a l’escola de formació. I després?

He viscut a cavall entre Madrid i Barcelona, tot i que també es van obrir possibilitats d’anar a Costa Rica o Argentina, encara que mai s’hagin concretat. Tot això m’ha ajudat a no lligar-me amb fils -per fins que aquests siguin- per poder estar disponible per viure i dur la fraternitat i construir el món unit allà on fos més oportú, però sabent que comença pel dia a dia allà on estiguem.

Sens dubte, totes han estat experiències molt riques, que m’han obert a la trobada amb cultures diferents, llengües diferents, tradicions diferents i, en la mesura en que m’he deixat construir per elles, també he pogut donar la meva aportació, en un intercanvi de dons, tots necessaris per construir el mosaic de la família humana.

* Durant aquests últims anys, el servei que tu has fet dintre dels Focolars ha estat especial, què hi destacaries?

En l’última visita que Chiara Lubich va fer a Espanya, ens va convidar a fer una experiència d’unitat entre els pobles i cultures presents a Espanya, que contingués la rica diversitat, una unitat que conté i expressa també allò divers i no ho mortifica ni ho anul·la. Per això va fer néixer la ciutadella Castillo Exterior, un lloc on viure i fer visible aquesta experiència, aquesta realitat, com una aportació fruit del seu carisma d’unitat.

Han estat anys apassionants, a vegades recorreguts per camins obscurs, però sempre plens d’humanitat, de comunió… que ens han fet constatar la presència de Déu com algú viu i present en el dia a dia, que ens guia i ens sosté, il·lumina i dóna força per seguir treballant, conscients que és una tasca difícil.

Alhora m’ha donat la possibilitat de relacionar-me amb persones de molts àmbits: eclesials, socials, dels mitjans de comunicació, d’altres moviments i comunitats eclesials, etc. Una riquesa que m’acompanya, que m’ha ajudat a dilatar el cor, a estimar amb intensitat tot allò que he tingut ocasió de conèixer… en un continuat intent per acollir, estimar i oferir el do rebut a tothom qui he trobat, en un diàleg ple de reciprocitat.

* Ara comença una nova etapa a Roma, què t’endus d’Espanya?

M’enduc una experiència força rica, que ara continua amb altres matisos, però fonamentalment consisteix en viure de manera que puguem dur la unitat i la fraternitat a tots els homes i dones d’aquest món, tan necessitat de ser família i de viure com a tal.

* Com esperes que sigui aquest nou període, com l’afrontes?

És una nova pàgina d’un llibre que escrivim junts, independentment del lloc on estiguem, per la presència de Déu viu entre nosaltres.

D’altra banda, tot allò que ha estat veritable, que ha estat amor, roman en mi, o més ben dit, sóc fruit de tot això, per tant fruit de l’amor de moltes persones que he anat trobant. No és quelcom del passat sinó del present.

L’experiència d’unitat i diversitat viscuda és també una llum que m’acompanya, una llum que adquirirà noves tonalitats en aquesta nova etapa de la meva vida, en aquest nou servei que puc prestar al Moviment, a l’Església i a la societat.

És una etapa que visc amb obertura, amb sorpresa, amb passió i amb senzillesa… segur que qualsevol projecte donarà fruit si és expressió de l’amor entre nosaltres, de la presència de Jesús enmig nostre, que s’obre camí per seguir oferint el carisma de Chiara a tota la humanitat.

*********

Després de la celebració de la Mariàpolis 2014 a Granada, Àngel Bartol va concedir una entrevista a Catalunya Cristiana. Pots llegir-la aquí.