Maria Voce -Presidenta del Moviment dels Focolars- expressa la seva experiència i la de tot el Moviment a través d’un comunicat fet públic el 18 de gener. El reproduïm tot seguit:
“Avui ens preguntem, després dels homicidis de París i les massacres a Nigèria i al Pakistan, si és necessari el diàleg entre persones de religions i cultures diverses. Jo em permeto de capgirar la qüestió: es pot viure sense el diàleg en un món ja globalitzat? En un planeta on, als creixents fluxos migratoris voluntaris per raons de treball o altres, s’hi afegeixen poblacions senceres obligades a fugir per les persecucions dutes a terme en diversos punts del món. Desarrelats del seu món i del seu futur, es veuen obligats a conviure amb persones d’ètnies, cultures, opinions i creences diferents.
La pregunta és urgent en els nostres països occidentals: com viure amb aquestes persones? La resposta és clara: o es dialoga o es combat els uns contra dels altres. Però combatre porta a la destrucció, tant dels residents com dels immigrats. Mentre que l’obertura i el diàleg creen vida i porten a la vida, perquè el diàleg entre persones de credos diversos condueix sempre a construir junts alguna cosa vàlida per al bé de la societat en la qual viuen i de tota la humanitat, perquè cada acció es funda sobre el fet d’éssers reconeguts germans. Ho he pogut comprovar en els viatges fets en els contextos dramàtics de l’Orient Mitjà, Àfrica i Àsia. El valent compromís de diàleg és viscut per nens en les escoles, per famílies amb els seus veïns i per moltes persones en els seus ambients de treball.
El diàleg més eficaç és el que es recolza sobre la vida, sobre el compartir l’existència diària; no s’inicia tant amb un contrastar immediatament les idees, perquè és indispensable partir del coneixement de l’altre –i no de la religió de l’altre– per poder descobrir el vincle de fraternitat que uneix tots els éssers humans. Sobre aquesta base es pot establir la comprensió de la fe de l’altre per poder respectar-la, per a que el diàleg sigui realment constructiu i no es limiti a una convivència no bel·ligerant que impedeix construir junts el futur comú.
Només en aquest diàleg es descobreix que cadascú té alguna cosa a donar a l’altre i es constata que la diversitat no és necessàriament motiu d’oposició, sinó que pot ser causa d’enriquiment recíproc. I realment s’enriqueix perquè Déu és generós i reparteix els seus dons sobre tots els homes, sense importar la fe que professen. Descobrir-ho ens fa més rics i també més lliures en la mútua relació.
En aquest procés és particularment clarificant allò que el Papa Francesc manifesta amb la paraula i amb les seves actituds, destacant l’acollida, l’empatia i l’escolta atenta de les raons de l’altre. El Papa parla molt sobre l’amistat, convida a relacionar-se amb els altres com a germans i amics, com a persones que saben entendre’s i saben valorar els béns que troben els uns amb els altres.
Igualment valuosa és la indicació del Papa a no oblidar-nos de la nostra identitat de cristians, amb la fi de preparar-nos per a aquest diàleg, perquè continua essent cert que només podem dialogar si som profundament i autènticament cristians. El diàleg ha de començar amb la consciència que cada trobada pot ser una oportunitat per donar a l’altre els valors del nostre ser cristians, sense imposar, però amb delicadesa, segurs que és un tresor el qual els altres també tenen dret a participar.
Moltes vegades he constatat que, quan es dialoga, es descobreixen els temes comuns sobre els quals trobar solucions i començar iniciatives compartides. Decisiu és l’esperit amb el qual s’afronten els problemes. Si l’esperit es veu reforçat per una espiritualitat – és a dir, des d’un a concepció de la vida que sorgeix d’una espiritualitat – no només pot arribar a valorar tot allò de bo que hi ha en l’altre, a detectar els dons de Déu presents en cada tradició religiosa, a posar-los en relleu, sinó també a fer-los progressar. Per tant un cristià o un musulmà són millors caminant pel camí del diàleg i descobreixen que es progressa junts i que aquest evolució porta a obres comunes, que són a benefici de tota la humanitat, començant per la pau”.
María Voce