Publicat el dimecres 24 de juny al diari italià Avvenire, reproduïm tot seguit el comentari de Luigino Bruni, Coordinador del Comitè Internacional de l’EdC i professor d’economia a la LUMSA Università, al voltant de la recent encíclica del Papa Francesc, Laudato si’

EL MERCAT BO DE FRANCESC

L’encíclica «Laudato si’» és qualsevol cosa menys anti-empresa. Però llegim-la en un bosc.

Sobre el nostre sistema capitalista hi ha una enorme demanda de justícia, que s’eleva des de les víctimes i els exclosos. Una demanda que ja no es veu ni se sent i per això és especialment greu. El Papa Francesc és avui l’única autoritat moral global capaç, abans de res, de veure i sentir aquesta gran demanda ètica sobre el món (això depèn del seu propi carisma) per, després, plantejar preguntes radicals (això neix del seu àgape).

No hi ha cap “agència” mundial tan lliure com ell dels forts poders de l’economia i de la política. Per desgràcia, ni l’ONU ni la Comissió Europea ni, molt menys, els polítics nacionals demostren tenir una llibertat semblant, fins al punt que segueixen «venent al pobre per un parell de sandàlies» (Amós). Es pot veure el que està passant a Itàlia amb la nova regulació dels jocs d’atzar.

Alguns comentaristes, presumptes amants del lliure mercat, han escrit que l’encíclica Laudato si’ va contra el mercat i contra la llibertat econòmica; que és una expressió de l’anti-modernisme o fins i tot marxisme d’aquest Papa «vingut gairebé de la fi del món». A l’encíclica no hi ha res d’això sinó tot el contrari. Francesc ens recorda que el mercat i l’empresa són aliats valuosos del bé comú mentre no es converteixin en ideologia, mentre la part (el mercat) no es converteixi en el tot (la vida). El mercat és una dimensió de la vida social essencial per a tot bé comú (són moltes les paraules de l’encíclica que elogien els empresaris responsables i a les tecnologies posades al servei d’un mercat que inclou i crea treball). Però aquesta dimensió no és l’única, ni tan sols la primera.

El Papa, en primer lloc, recorda al mercat la seva vocació de reciprocitat i de «profit mutu». En base a això, critica a les empreses que depreden a les persones i a la terra (i ho fan sovint), perquè amb això neguen la naturalesa mateixa del mercat, enriquint-se gràcies a l’empobriment de la part més dèbil.

En un segon nivell, Francesc ens recorda quelcom fonamental que avui s’oblida sistemàticament. La tan sentida «eficiència», paraula clau en la nova ideologia global, no és mai un assumpte merament tècnic i per tant èticament neutral (34). El càlcul cost-benefici, que es troba a la base de totes les eleccions “racionals” de les empreses i les administracions públiques, depèn clarament d’allò que considerem costos i d’allò que considerem beneficis. Durant dècades hem pensat que eren eficients les empreses que no incloïen entre els seus costos el mal que causaven als mars, als rius o a l’atmosfera. Però el Papa ens convida a ampliar el càlcul a totes les espècies, incloent-les en una fraternitat còsmica, estenent la reciprocitat també als éssers vius no humans, donant-los veu en els nostres balanços econòmics i polítics.

Però encara hi ha un tercer nivell. Tot i que es reconegui el «profit mutu» com a llei fonamental del mercat civil i fins i tot s’estengui la relació amb altres espècies vives i amb la terra, el «profit mutu» no pot ni ha de ser l’única llei de la vida. És important, però no l’única. També existeix el que l’economista i filòsof indi Amartya Sen anomena «obligacions de poder». Hem d’actuar responsablement amb la creació perquè avui la tècnica ha posat a les nostres mans un poder que ens permet originar unilateralment conseqüències molt greus per a altres éssers vius amb els que estem vinculats. Tot en l’univers està viu i tot ens crida a la responsabilitat. Tenim obligacions morals que no ens generen cap profit. El «profit mutu» del bon mercat no és suficient per cobrir tot l’espectre de la responsabilitat i de la justícia. Fins i tot el millor mercat, si es converteix en l’únic criteri, es transforma en un monstre. No hi ha cap lògica econòmica que ens impulsi a deixar boscos en herència als que viuran d’aquí a mil anys, i no obstant, tenim obligacions morals per a aquests futurs habitants de la terra.

Una altra qüestió força important és la del «deute ecològic» (51), que representa un dels punts més elevats i profètics de l’encíclica. La despietada lògica del deute dels estats domina la terra, posa de genolls a pobles sencers (com en el cas de Grècia) i a molts altres els té sota xantatge. En el món, s’exerceix molt poder en nom del deute i del crèdit. Però també existeix un gran «deute ecològic» del Nord del món respecte al Sud. Un 10% de la humanitat ha construït el seu propi benestar descarregant els costos en l’atmosfera de tots, i segueix produint “canvis climàtics “.

L’expressió “canvis” despista, perquè és èticament neutral. El Papa, en canvi, parla de «contaminació» i de deteriorament d’aquest bé comú anomenat clima (23). El deteriorament del clima contribueix a la desertització de regions senceres, que influeix decisivament en la misèria, la mort i la migració dels pobles (25). Aquest immens «deute ecològic» i de justícia global no el tenim en compte quan tanquem les nostres fronteres a aquells que venen fins a nosaltres perquè estem cremant casa seva. Aquest deute ecològic no té cap pes en l’ordre polític mundial. Cap Troika condemna a un país perquè hagi contaminat o desertitzat un altre país, i així el «deute ecològic» segueix creixent davant la indiferència dels grans i poderosos.

Acabo amb un consell per a aquells que encara no hagin llegit aquesta meravellosa encíclica. No comenceu a llegir-la al vostre estudi o asseguts al sofà. Sortiu de casa, aneu a un prat o a un bosc i allà comenceu a meditar el càntic del Papa Francesc. La terra de la que ens parla és una terra real, que es pot tocar, sentir, olorar, veure i estimar. I després acabeu la lectura en alguna perifèria real, entre els pobres. Veieu el món dels rics epulons des dels llàtzers i abraceu al menys a un d’ells, com Francesc. En aquests llocs podrem aprendre de nou a «sorprendre’ns» (11) per les meravelles de la terra i dels homes, i així tal vegada puguem comprendre i pregar Laudato si’.

Si vols saber més sobre l’Economia de Comunió, consulta la pàgina web espanyola.

Si vols saber més sobre EcoOne, xarxa internacional que connecta a aquells que treballen en el sector ambiental i naturalista que s’inspira en l’espiritualitat de la unitat, pots llegir aquesta entrevista a Elena Pace.