I és que són moltes les veus que s’estan alçant a favor dels milers de refugiats que cada dia truquen a les nostres portes. Si els governs es mostren recelosos davant la idea d’acollir i tractar amb la dignitat que es mereixen aquestes persones que s’han vist obligades a deixar els seus països d’origen sense res més que el que duien posat, el Papa en primera persona i nombrosos cristians i persones de bona voluntat rere ell, estan disposades a compartir el que tenen amb els refugiats. Ara es presenta el repte de poder fer-ho adequadament i legal. Però la solidaritat va per davant un cop més i són moltes les iniciatives que s’estan posant en marxa: hi ha qui ofereix casa seva, la possibilitat de donar menjar o roba… Si coneixes alguna iniciativa o tu mateix t’has proposat ser esperança per als refugiats, ens ho pots explicar (deixant un comentari o escrivint al correu).

Efectivament, són moltes les iniciatives personals i comunitàries promogudes pels Focolars en diversos països del nord de l’Àfrica, Orient Mitjà, Europa, sud-est asiàtic, Amèrica del Nord i del Sud: acollida a milers de persones de Myanmar que es troben als camps de refugiats a Tailàndia, el Bed & Breakfast obert a immigrants a la província de Florència, acollida a refugiats a Szeged i a altres ciutats d’Hongria i Àustria, a Lyon acollint a famílies… i molts altres exemples publicats a la plataforma del United World Project.

Però alhora, cal articular un projecte polític a llarg termini que, com afirma Pasquale Ferrara, no consideri a la immigració com un fenomen a combatre sinó com un fet estructural de mobilitat humana destinat a redefinir el model social en el qual vivim.