“La unitat no arribarà com un miracle al final, la unitat ve en el camí, la produeix l’Esperit Sant en el camí”. Ja ho ha dit el Papa en repetides ocasions i són moltes i significatives les passes donades en el camí ecumènic. L’anunci d’avui[1] és històric. Mai un papa s’havia trobat amb un patriarca de Rússia amb jurisdicció sobre dos-cents milions d’ortodoxos. Succeirà el 12 de febrer a l’aeroport de L’Havana, a Cuba. Durarà tres hores, Francesc i Ciril podran parlar sols durant un parell d’hores i després signaran una declaració conjunta important que testimonia que la trobada no sorgeix del no-res sinó que és fruit d’una llarga preparació. Remota, com indiquen les paraules del metropolita Hilarion, responsable del Departament de Relacions Externes del Patriarcat de Moscou, el qual ha recordat que l’encontre “es prepara des de fa gairebé 20 anys”, però que s’ha accelerat pel “genocidi cristià” causat pels terroristes. Davant d’aquests fets que preocupen ambdues esglésies, els dos líders espirituals “no podien sinó trobar-se”.

Un ecumenisme de sang que uneix i no divideix. Mai en la història del cristianisme hi ha hagut tants màrtirs com en els últims anys i els cristians són perseguits, no per catòlics o ortodoxes, protestants o pentecostals, sinó per cristians. Es pot parlar d’un veritable i autèntic ecumenisme dels màrtirs, evident per als cristians però sobre tot pels seus perseguidors. De fet –va dir el Papa Francesc el 31 d’octubre de 2014- per als perseguidors “no estem dividits, no som luterans, ortodoxes, evangèlics, catòlics,… No! Som u. Per als perseguidors som cristians! No interessa res més. Aquest és l’ecumenisme de la sang que es viu avui”.

I com destaca a Città Nuova el cardenal Kurt Koch ‒ President del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians– “hem de ser conscients que el 80% dels perseguits en nom de la fe, són cristians. Avui dia hi ha més persecucions que en els primers segles del cristianisme. És un fet que ha de despertat una gran solidaritat entre totes les esglésies. La seva sang no divideix, uneix. Els màrtirs ja viuen al cel la primera comunió que nosaltres hauríem de trobar a la terra. Ells ens ajudaran en el camí de la unitat”.

A la roda de premsa en la que el portaveu vaticà Federico Lombardi (…) va assenyalar: “La Santa Seu i el Patriarcat de Moscou desitgen que sigui també un signe d’esperança per a tots els homes de bona voluntat. Conviden a tots els cristians a pregar fervorosament per a que Déu beneeixi aquesta trobada, que doni bons fruits”.

La trobada tindrà lloc a Cuba perquè els mateixos dies que el Papa estarà a Mèxic, el Patriarca Ciril estaria a l’illa caribenya convidat pel president Raúl Castro. Alhora –afirma el metropolita Hilarion- Cuba és “un terreny neutral”, on “el cristianisme es desenvolupa”, mentre que Europa és el continent marcat per conflictes i problemes no resolts, com el dels greco-catòlics a Ucraïna.

L’encontre ve preparant-se des de fa dos anys i la declaració conjunta afrontarà temes importants en les relacions entre les dues esglésies. “Es pensa –ha declarat Federico Lombardi– que es dóna la situació per superar el que abans semblava insuperable”. I va concloure amb l’esperança de que “cada pas cap al diàleg, la comprensió, la voluntat d’entendre’s, d’apropar-se, de caminar junts, sigui un signe positiu cap a la pau”.

El Patriarca Ecumènic Bartomeu I –va afegir Lombardi- informat de la propera trobada, ha manifestat la seva satisfacció i alegria per aquesta abraçada entre el cap de l’església catòlica i el de la comunitat ortodoxa més nombrosa del món”.

S’obren així camins impensats per a l’ecumenisme i per afrontar situacions arrossegades al llarg dels segles. El moment sembla propici per un canvi i són molts els senyals, encara en el complex i impermeable camí cap a la unitat, que obren la porta a l’esperança. Entre ells: el sínode pan-ortodox a Creta a partir del 19 de juny i la participació del Papa juntament amb luterans en una cerimònia commemorativa dels 500 anys de la Reforma el 31 d’octubre a Suècia.

Aurelio Molè
Font: Città Nuova

[1] Fa referència al 5 de febrer,data en la qual es va fer pública la trobada entre el Patriarca Ciril i el Papa Francesc.