No va defraudar la convocatòria dels Focolars a Sevilla per recordar la figura de Chiara Lubich als vuit anys de la seva mort. A través de les intervencions de Manuel Palma -Sotsdirector del Centre de Estudis Teològics de Sevilla– i de l’Imam Allal Bachar, es va poder aprofundir en l’aportació que va donar al llarg de la seva vida per a la construcció d’un món millor i més pacífic.
Manuel Palma va destacar la seva figura com a educadora de la pau i el seu descobriment de Déu Amor enmig de la Segona Guerra Mundial. Chiara Lubich era mestra i per arribar a la pau, primer entre les persones properes, va utilitzar la proposta didàctica de l’amor recíproc. Com ella mateixa deia, es a través d’una educació seriosa que es pot arribar a desenvolupar en les persones la seva innata capacitat de col·laboració, de diàleg i a ser generadores de trobada; tot això arribant a ser constructors de fraternitat, aquesta fraternitat que fa florir projectes de millora i accions concretes per a tothom. És la fraternitat la que ens fa sortir de l’aïllament i obre la porta al desenvolupament dels pobles. I és aquest viure per als altres, allò que va impulsar la seva vida i totes les idees i activitats que va proposar: l’economia de comunió, la política entesa com a “amor dels amors”[1], … sense oblidar a Jesús Abandonat com al veritable artífex de la pau.
Després d’una pausa musical, fou l’Imam Allal Bachar qui va prendre la paraula i va recordar els diferents moments en els que va coincidir amb Chiara Lubich. D’ella va dir que “segueix viva entre nosaltres” i desitjava que a la sortida, tothom marxés amb ella al cor. Va assenyalar que el contacte de l’home amb Déu és directe i fàcil, tal i com l’entenia Chiara, com ho va escollir, posant-lo com a centre, sense voler saber de filosofia i altres coses. També va destacar que “vivim un moment històric: estem cridats per Déu a la unitat i a la fraternitat”.
La intervenció de l’Imam Bachar va estar envoltada d’un record agraït a Chiara i a la importància que té per a tot home el viure la pau: “en el meu vocabulari no existeix dir NO al germà”. Va concloure fent referència a la Regla d’Or i animant a tothom a viure-la.
[1] Un amor que permet expressar-se als altres amors: si els polítics duen a terme el seu treball com a servei, creen les estructures i mitjans adients per a que la comunitat expressi els seus amors… els pares cap als fills, …
