Cada any els cristians que pertanyen a diferents Esglésies dediquen un temps comú1 a la pregària, per demanar junts al Pare el do de la unitat, segons el desig de Jesús.
Ell la vol «perquè el món cregui» (Jn 17, 21): és amb la unitat que es canvia el món; es crea comunió, fraternitat i solidaritat. La unitat és fonamentalment un do de Déu, per això és indispensable demanar-la al Pare amb insistència i confiança.
Aquesta és l’experiència d’un grup que viu la Paraula de vida a Espanya. Des de fa uns quants anys, justament durant la Setmana de pregària per a la Unitat dels cristians[1], se senten empesos a pregar per la gràcia de la unitat i a construir ponts. Escriu Margarita: «Vam contactar amb el responsable diocesà d’ecumenisme, els rectors, el sacerdot ortodox i els pastors evangèlics. Ens vam aplegar per pregar, com a cristians unànimes, primer a la parròquia catòlica i després a l’ortodoxa. Cada vegada que ho fem les nostres esglésies s’omplen de l’alegria que ve de la presència de Déu. Ell és el qui obre camins d’unitat».
Per al 2021, la comunitat monàstica de Grandchamp ha proposat per il·luminar aquest camí un lema molt eficaç tret de l’evangeli de Joan:
Manteniu-vos en el meu amor: donareu molt de fruit
És una invitació urgent a viure i treballar per la unitat dels cristians en aquests dies especials, i fer-ho tot l’any, tota la vida. Les nostres divisions són una ferida greu que cal guarir, abans de tot amb la misericòrdia de Déu i després amb el compromís de conèixer-nos, estimar-nos i testimoniar junts l’evangeli.
Amb aquestes paraules Jesús ens revela els passos segurs a fer: primer de tot «mantenir-nos» en el seu amor.
Per tant, caldrà estrènyer més fortament la nostra relació personal amb Ell, confiar-li la nostra vida, creure en la seva misericòrdia. Jesús, de fet, «roman» sempre amb nosaltres, fidelment.
Al mateix temps ens crida a posar-nos amb decisió darrere seu, per fer de la nostra existència un do al Pare igual que Ell; ens proposa que l’imitem en el fet d’arribar amb delicadesa a les necessitats de cada persona amb qui compartim una part petita o gran de la nostra jornada, amb generositat i desinterès, per portar d’aquesta manera «molt de fruit».
Manteniu-vos en el meu amor: donareu molt de fruit
Les paraules de Chiara Lubich, pronunciades a Ginebra l’any 2002 durant la celebració del Dia de la Reforma, són ara de gran actualitat: «[…] Quina necessitat d’amor al món! […] (Jesús) ha dit que el món ens reconeixeria com a seus i el reconeixeria a Ell a través de nosaltres, per l’amor recíproc, per la unitat: “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35). […] Ho hem entès: el temps present ens demana amor, demana unitat, comunió, solidaritat. I crida també a les Esglésies a recompondre la unitat malmesa des de fa segles. És aquesta la reforma de les reformes que el Cel ens demana; és el primer i necessari pas cap a la fraternitat universal amb tots els altres: homes i dones del món. De fet, el món creurà si nosaltres estem units. Ho ha dit Jesús: “Que tots siguin u (…) perquè el món cregui” (Jn 17,21). Déu ho vol! […] Que Déu ens doni la gràcia; si no de veure realitzat tot això, almenys, de preparar-ho»[2].
Letizia Magri
[1] A l’hemisferi nord la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians se celebra cada any del 18 al 25 de gener, a l’hemisferi sud s’escull una altra data, prop de la solemnitat de la Pentecosta.
[2] C. Lubich: La unidad (eds D. Falmi e F. Gillet). Madrid: Ciudad Nueva, 2015; pp. 104-106
