“Gràcies Maria. Has estat molt humana, ho has fet molt bé”. Així agraïa el Papa a Maria Voce per aquests 12 anys al servei del Moviment dels Focolars com a Presidenta.

“Gràcies per recordar la trobada d’oració per Terra Santa. (…) Hem de portar sempre al cor la Terra Santa”. Paraules a Margaret Karram, que en aquella tarda de 2014 va resar en àrab la pregària cristiana.

“Us agraeixo pel vostre alegre testimoni evangèlic. Es diu que sempre somrieu”

Discurs del Sant Pare en castellà i el vídeo del moment (a partir del minut 19’30”). El període posterior a la fundació; la importància de les crisis; i viure l’espiritualitat amb coherència i realisme, han estat els tres temes centrals de les seves paraules.

***************

Una mica després de les 12h d’avui dissabte 6 de febrer apareixia el papa Francesc a l’Aula Pau VI. Allà l’esperaven els membres de l’Assemblea General dels Focolars que han pogut desplaçar-se fins allà. El reben amb un gran aplaudiment com a representants dels qui participen a l’Assemblea des de les seves cases i a tot el Moviment dels Focolars.

La primera a prendre la paraula ha estat Maria Voce, presidenta dels Focolars durant aquests últims 12 anys. Després de demanar si podia llevar-se la mascareta, donada la distància, ha agraït al Papa per acollir-los en aquest dia, permetent a més que aquest moment tan especial es pogués compartir arreu via internet. Ha recordat quan fa sis anys, en ser reelegida com a presidenta, el papa Francesc li va preguntar si se’n sortiria. “Com veu -ha continuat Maria Voce-, amb la gràcia de Déu i sostinguda pel seu amor, que m’ha acompanyat sempre, ho hem aconseguit”. A continuació ha mostrat la seva alegria per poder presentar-li a Margaret Karram, la nova presidenta del Moviment.

Margaret, després d’agrair tothom, ha repetit la seva disponibilitat com a Presidenta. Deixant per un moment el discurs preparat, mirant directament al Papa i amb la mà al cor li diu: “No m’agrada la paraula presidenta; aquí davant de tots vull dir que em sento filla de l’Església”. Recordant la Trobada per la pau l’any 2014 ha afirmat que “aleshores no podia ni imaginar-me que estaria avui aquí, saludant-lo en nom dels 362 membres de l’Assemblea i de tot el Moviment”. Agraint al Dicasteri dels Laics, Família i Vida per la possibilitat de desenvolupar l’Assemblea telemàticament, ha passat a expressar com “està sent una experiència única. Cadascun connectat des de casa, sent expressió de la realitat polièdrica que comprèn el Moviment; amb diferències d’edats, cultures… Ens sentim guiats pel carisma de Chiara Lubich, més viu i actual avui que mai. Tots amb la seva mateixa passió pel que tots siguin un”.

I després, les properes i joioses paraules del Papa Francesc. En diverses ocasions ha deixat de mirar el discurs preparat, explicant fins i tot un acudit. Diverses han estat les referències a Chiara Lubich, instant a tots a seguir amb radicalitat i creativitat tot el que ella va viure.

El seu discurs ha girat al voltant de tres idees clau:

*   Després de la fundació. “La seva espiritualitat, caracteritzada pel diàleg i l’obertura a diferents contextos culturals, socials i religiosos, pot certament afavorir aquest procés. L’obertura als altres, siguin els que siguin, ha de conrear-se sempre: l’Evangeli està destinat a tothom, és llevat d’humanitat nova en tot lloc i temps”. “La autocelebració no fa un bon servei al carisma. Es tracta més aviat d’acollir cada dia amb sorpresa el do gratuït que heu rebut trobant el seu ideal de vida i, amb l’ajuda de Déu, tractar de correspondre-hi amb fe, humilitat i valor, com la Mare de Déu després de l’Anunciació”.

*  Importància de les crisis. “No es pot viure sense crisis. Són una benedicció, importants també per a les institucions (…) Tota crisi és una crida a una nova maduresa, és un temps de l’Esperit, que desperta la necessitat d’actualitzar-se, sense deixar-se desanimar per la complexitat humana i les seves contradiccions”. Els que ocupen càrrecs de govern s’han d’esforçar per afrontar les crisis comunitàries i organitzatives de la millor i més constructiva manera; les crisis espirituals dels individus, que impliquen la intimitat de l’individu i l’esfera de la consciència, han de ser afrontades amb prudència a tots els nivells, dins el Moviment. “Aquesta és una bona regla que s’aplica no només als moments de crisi de les persones, sinó en general al seu acompanyament en el camí espiritual. És aquesta sàvia distinció entre fur extern i intern que l’experiència i la tradició de l’Església ens ensenya que és indispensable. De fet, la barreja de l’esfera de govern i l’esfera de la consciència dona lloc a abusos de poder”.

• Viure l’espiritualitat amb coherència i realisme. El que “tots siguin u” (Jn 17,21), objecte del Moviment dels Focolars, requereix un compromís fora del Moviment i dins d’ell. El papa Francesc ha animat a ser testimonis de la proximitat amb l’amor fratern que supera tota barrera i arriba tota condició humana. “Aquest és el camí de la proximitat fraterna, que transmet la presència del Senyor ressuscitat als homes i dones del nostre temps, començant pels pobres, els últims, els descartats; treballant al costat de les persones de bona voluntat per a la promoció de la justícia i la pau”. Pel que fa al compromís dins el Moviment, va animar a promoure cada vegada més la sinodalitat. “Qui té la responsabilitat de governar està cridat a fomentar i posar en pràctica una consulta transparent no només dins dels òrgans de govern, sinó a tots els nivells, en virtut d’aquesta lògica de comunió segons la qual cada un pot posar a el servei dels altres els seus propis dons, les seves pròpies opinions en veritat i amb llibertat”.

En conclusió, una última referència a la fundadora, Chiara Lubich: “A imitació de Chiara Lubich, resteu sempre a l’escolta del crit d’abandó de Crist a la creu, que manifesta la més alta mesura de l’amor. La gràcia que procedeix d’ella és capaç de suscitar en nosaltres, febles i pecadors, respostes generoses i de vegades heroiques; és capaç de transformar el sofriment i fins i tot la tragèdia en font de llum i esperança per a la humanitat”.Confiant tothom a Maria Santíssima, Mare de l’Església, i demanant oracions per ell, ha passat a impartir la benedicció i a saludar cada un dels presents.