Davant l’escalada de violència a Terra Santa, a Colòmbia, a Birmània i a diversos països africans, la Presidenta dels Focolars adreça una crida a les comunitats del Moviment en el món perquè posin de nou al centre de la vida i de l’acció el diàleg i la pregària, camins practicables per part de tothom vers la veritable pau.

No podem deixar d’escoltar profundament el crit de dolor que arriba en aquests dies des de molts llocs del món, perquè la pau està novament en greu perill.

Em refereixo a les protestes que han acabat en violència en diverses ciutats de Colòmbia, que duren ja molts dies; al poble de Birmània que des de fa mesos pateix i per al qual no s’albiren encara pistes de pau i llibertat; a diversos països i regions africanes que per motius diferents pateixen per violències que sembla no s’acaben mai.

I què puc dir-vos de la situació que ha esclatat a Jerusalem, a Haifa, a la franja de Gaza i en tantes altres ciutats de Terra Santa en aquests dies?

És una situació que visc realment en primera persona: les notícies dels bombardeigs, del morts que augmenten cada dia, tornen a encendre en el meu cor un dolor immens, també perquè aquesta és la terra on vaig néixer i que m’ha vist créixer.

Vull dir-vos a tots els qui viviu en primera persona aquestes situacions de violència, sovint arriscant la pròpia vida que estic amb vosaltres més que mai! Ofereixo i prego cada dia pel cessament dels bombardeigs i les violències entre els diversos grups, perquè no hi hagi pèrdues de vides humanes i perquè la pau torni a ser el bé suprem per a tota persona, per a cada poble i govern.

Aquesta terra, amb totes les seves profundes ferides però també grans riqueses que són fruit de la multiplicitat de pobles que hi viuen m’ha segellat en l’ànima la certesa que només el diàleg, viscut de vegades de manera heroica, construeix la veritable pau en qualsevol lloc del món on manqui. Avui el que sento des del meu interior és convidar-vos a redescobrir que som tots germans, fills del mateix Pare, sense deixar-nos prendre per l’odi o per la temptació de veure només la part pròpia.

Comprometem-nos junts a posar de nou al centre del nostre pensar i de la nostra vida, de la vida de les nostres comunitats, dels nostres pobles, la reconciliació i el diàleg: un diàleg amb tothom, sense excloure ningú i que posi en acció polítiques justes, que acullin i respectin les diversitats.

Tanmateix, pot haver-hi situacions tan desesperades i extremes que sembli impossible trobar una solució, però ho hem experimentat moltes vegades: l’amor troba sempre vies d’accés al cor de l’altre. A propòsit d’això, sempre m’ha donat esperança i coratge un escrit de Chiara Lubich que voldria compartir amb vosaltres:

“Però si molts homes acceptessin el sofriment per amor, el sofriment que demana l’amor, aquesta podria esdevenir l’arma més potent per donar a la humanitat la seva més alta dignitat: la de sentir-se no tant un conjunt de pobles, un al costat de l’altre, sovint en lluita entre ells, sinó un sol poble, una família”[1].

Mantinguem viva l’esperança! Amb l’amor recíproc renovat entre tots intensifiquem la pregària per qui pateix, pels morts, per qui no té seguretats en el futur. Però sobretot preguem Déu perquè ens concedeixi el bé més gran per a tota la humanitat: el do d’una pau justa i duradora.

Margaret Karram, Presidenta del Moviment dels Focolars

[1] Chiara Lubich, La dottrina spirituale, Città Nuova Ed. 2009, pag. 50