Jesús anava de camí a Jerusalem amb els seus deixebles, quan els anuncià que allà hauria
de patir, morir i ressuscitar. Davant d’això, Pere es rebel·là i es feu portaveu del
descoratjament i de la incomprensió general. Llavors el Mestre se l’endugué a part, juntament
amb Jaume i Joan, i pujaren dalt “d’una muntanya alta”. Allà es transfigurà davant d’ells amb
una llum nova i extraordinària: el seu rostre “es tornà resplendent com el sol”, i conversava
amb Moisès i el profeta Elies. El mateix Pare va fer sentir la seva veu des d’un núvol lluminós
i els convidà a escoltar Jesús, el seu Fill estimat. Davant aquesta experiència extraordinària,
Pere no hauria volgut anar-se’n, i exclamà:
«Senyor, és bo que estiguem aquí dalt».
Jesús ha convidat els seus amics més íntims a viure una experiència inoblidable, perquè
la conservin per sempre més en el seu cor.
Potser nosaltres també hem experimentat amb admiració i emoció la presència i l’acció
de Déu a la nostra vida, en moments de joia, pau i llum, que hauríem desitjat que no acabessin
mai. Són moments que sovint vivim amb altres o gràcies a altres. L’amor recíproc, de fet, atreu
la presència de Déu, perquè, com ha promès Jesús: “On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu
nom, allí soc jo enmig d’ells” (Mt 18, 20). Segurament, en aquests moments d’intimitat, Ell fa
que ens veiem a nosaltres mateixos i que puguem llegir els esdeveniments a través de la seva
mirada.
Aquestes experiències ens són donades per tenir la força d’afrontar les dificultats, les
proves i les fatigues que trobem al llarg de la vida, amb la certesa al cor de ser acompanyats
per Déu, que ens ha cridat a formar part de la història de la salvació.
De fet, un cop han baixat de la muntanya, els deixebles van junts a Jerusalem, on els
espera una multitud plena d’esperança, però també hi trobaran perills, enfrontaments,
rebutjos i patiments. Des d’allà s’escamparan i seran enviats arreu de la terra per ser
testimonis de la nostra pàtria definitiva, el Regne de Déu.
Podran començar a construir ja aquí baix la Seva casa entre els humans perquè han estat
“a casa” amb Jesús a dalt la muntanya
«Senyor, és bo que estiguem aquí dalt».
“Aixequeu-vos, no tingueu por” (Mt 17,7) és la invitació de Jesús al final d’aquesta
extraordinària experiència. L’adreça també a nosaltres. Com a deixebles i amics seus, podem
afrontar coratjosament el que ens espera.
Chiara Lubich va passar també per una experiència així durant un estiu marcat per
lluminoses intuïcions espirituals sobre veritats profundes de la fe cristiana, que va tenir i va
compartir amb els qui estaven amb ella a muntanya en aquells moments. La percepció de la
presència de Déu era tan forta que varen anomenar el viscut aquells dies “el paradís del 49”.
També a ella li hagués agradat continuar en aquell estat tan especial, però va entendre que
havia de tornar a la vida quotidiana per portar-hi aquella llum rebuda. Havia de “baixar de la
muntanya” i posar-se a treballar com a instrument de Jesús per a l’acompliment del seu Regne,
encomanant el Seu amor i la Seva llum justament on mancaven, afrontant dificultats i
sofriments.
«Senyor, és bo que estiguem aquí dalt».
I quan ens manqui la llum, revisquem en el cor i en el pensament els moments en què el
Senyor ens ha il·luminat. I si no hem fet prou experiència de la seva proximitat, cerquem-la.
Caldrà fer l’esforç de “pujar a la muntanya” per anar a trobar-lo en el proïsme, per adorar-lo
a les nostres esglésies i contemplar-lo en la bellesa de la Natura.
Perquè per a nosaltres, Ell hi és sempre: n’hi ha prou que caminem amb Ell i, fent silenci,
ens posem humilment a la seva escolta, com Pere, Joan i Jaume (cf. Mt 17, 6).
Silvano Malini i l’equip de la Paraula de Vida
