Construir una ciutat que apliqui les pròpies idees: aquest és el somni de molts pensadors i homes d’acció, dipositaris d’una gran filosofia o d’una espiritualitat molt rica. També és el somni de Chiara Lubich, que amb el pas del temps s’està convertint en realitat.

Les Ciutadelles o Mariàpolis permanents són ciutats testimoni del carisma de la unitat. Actualment n’hi ha unes trenta en el món, en diferents fases de desenvolupament. Cada una amb una característica particular, en harmonia amb el context cultural en el qual sorgeix: ecumenisme, joves, diàleg interreligiós, inculturació, ecologia, etc. Són petites ciutats amb cases, escoles, activitats laborals, i que tenen per llei l’amor evangèlic. Aquestes ciutadelles, per l’estil de vida que proposen, poden oferir una llum nova per a la convivència a les grans ciutats.

A Espanya n’existeixen dues. Una a Castell d’Aro (Girona) i una altra a Las Matas (Madrid) anomenada per Chiara Lubich Ciutadella Castillo Exterior, en clara referència a l’experiència de fraternitat que ens porta a oferir la presència de Déu al món actual, fruit de l’amor recíproc. Un Castell no només interior (amb la presència de Déu en el propi cor, com diria Santa Teresa de Jesús) sinó Exterior, que irradiï i faci visible aquesta presència de Déu característica de l’espiritualitat de comunió dels Focolars.

La Ciutadella Castillo Exterior sorgeix -a ran de l’última visita de Chiara Lubich a Espanya el 2002- amb la finalitat de testimoniar una experiència d’unitat, construïda i enriquida per la diversitat d’identitats, cultures i pobles d’Espanya. Finalitat que Maria Voce –l’actual Presidenta del Moviment- va remarcar en la seva visita del 2011 quan va afirmar que cal ser conscients que cada un de nosaltres singularment i cada poble, té un do per donar als altres i els altres a nosaltres; això és una riquesa enorme i, a més a més, no pot ser entre iguals. “Si som iguals, no tenim res a donar-nos”. Per aconseguir això, és bàsic l’amor recíproc construït en la diversitat, en la distinció; “com en la Trinitat… no són iguals, però són U. I això és molt més que la igualtat”.

Al voltant d’aquestes Mariàpolis espanyoles viu un grup de persones i les seves activitats principals són les relacionades amb la formació dels membres del moviment, la difusió del carisma de la unitat i alguna petita activitat empresarial.