Vet ací el gran atractiu

del temps modern:

penetrar a la més alta contemplació

i romandre enmig de tots,

home entre homes.

Més encara: endinsar-se entre la turba,

impregnant-la de diví,

així com se suca

un bocí de pa en el vi.

Més encara:

fets partícips dels designis que Déu té

sobre els homes,

marcar en ells brodats de llum,

compartint, al mateix temps, amb el proïsme

la vergonya, els cops, la fam, les joies breus.

Car l’encís

tant del nostre com de tots els altres temps,

és allò de més humà i de més diví

que es pot pensar,

és Jesús i Maria:

és el Verb de Déu, fill d’un fuster;

és el Tron de Saviesa, mare de casa.

Chiara LUBICH, Escrits espirituals I – L’atractiu del temps modern, 1982, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Editorial Ciutat Nova, pàg 25