En moltes parts del planeta, hi ha guerres sagnants, que sembla que no s’hagin d’acabar mai, i que involucren famílies, tribus i nacions. La Glòria, de vint anys, explica: «Vam rebre la notícia que havien cremat un poble i moltes persones s’havien quedat sense res. Amb els meus amics vam començar una recollida de coses útils, com ara matalassos, roba, menjar; en acabat vam marxar i després de vuit hores de viatge ens vam trobar amb persones desolades. Vam escoltar les seves històries, els vam eixugar les llàgrimes, els vam abraçar, consolar… Una família ens va confiar: “La nostra nena era a la casa que ens van cremar; ens va semblar morir amb ella. Ara en el vostre amor trobem la força per perdonar els homes que en van estar la causa!”».
L’apòstol Pau també va fer una experiència: precisament ell, el perseguidor dels cristians (Cf Ac 22, 4s.), va trobar en el seu camí, d’una manera totalment inesperada, l’amor gratuït de Déu, el qual va enviar-lo després com a ambaixador de la reconciliació en nom seu (Cf 2 Co 5,20).
Es converteix així en testimoni apassionat i creïble del misteri de Jesús mort i ressuscitat, que ha reconciliat el món amb Ell perquè tothom pugui conèixer i experimentar la vida de comunió amb Ell i amb els germans (Cf Ef 2,13ss). I a través de Pau, el missatge evangèlic ha arribat i fascinat fins i tot els pagans, considerats els més allunyats de la salvació: reconcilieu-vos amb Déu!
Nosaltres, també, malgrat els errors que ens desanimen o les falses certeses que ens enganyen sense necessitat, podem deixar que la misericòrdia de Déu –un amor exagerat!– curi els nostres cors i ens faci finalment lliures de compartir aquest tresor amb els altres. Donarem així la nostra contribució al projecte de pau que Déu té per a tota la humanitat i per a tota la creació i que supera les contradiccions de la història, com suggereix Chiara Lubich en un dels seus escrits:
«(…) A la creu, amb la mort del seu Fill, Déu ens ha donat la prova suprema del seu amor. A través de la creu de Crist, Ell ens ha reconciliat amb si mateix. Aquesta veritat fonamental de la nostra fe avui té tota l’actualitat.
És la revelació que tota la humanitat espera: sí, Déu és a prop amb el seu amor i estima apassionadament cadascú. El nostre món necessita aquest anunci, però podem fer-ho si abans ens ho anunciem i ens ho tornem a anunciar a nosaltres mateixos, fins a sentir-nos envoltats d’aquest amor, fins i tot quan tot faria pensar el contrari (…). El nostre comportament hauria de fer creïble per complet aquesta veritat que anunciem.
Jesús va dir clarament que abans de portar l’ofrena a l’altar hem de reconciliar-nos amb el nostre germà o germana si tenien alguna cosa en contra nostre (cf Mt 5, 23-24). Estimem-nos com ell ens ha estimat, sense barreres ni prejudicis, sinó oberts a acollir i apreciar els valors positius del nostre proïsme, disposats a donar la vida els uns pels altres. Aquest és el manament per excel·lència de Jesús, el distintiu dels cristians, que com en els temps dels primers seguidors de Crist segueix essent vàlid també avui. Viure aquesta paraula significa esdevenir reconciliadors»1.
Vivint d’aquesta manera, enriquirem les nostres jornades amb gestos d’amistat i reconciliació en la nostra família i entre les famílies, en la nostra Església i entre les Esglésies, en cada comunitat civil i religiosa a la qual pertanyem.
Letizia Magri
1 Versió integral a Città Nuova 1996/24, p.37.
