És la invitació a un desconegut trobat en el camí de Jerusalem al poble d’Emmaús, pels dos companys de viatge que “parlaven i discutien” entre ells del que havia succeït dies abans a la ciutat. Semblava ser l’únic que no en sabia res i per això tots dos, acceptant la seva companyia, li expliquen “que un profeta poderós en paraules i fets davant Déu i els homes” en qui havien dipositat la seva confiança havia estat lliurat pels caps dels seus sacerdots i les autoritats jueves als romans; a continuació, condemnat a mort i crucificat (Cf Lc 24,19s.). Una terrible tragèdia de la qual no podien entendre el significat.

Al llarg del camí, el desconegut, a partir de les Escriptures, ajuda els dos a copsar el significat d’aquells esdeveniments i revifa l’esperança en els seus cors. Arribats a Emmaús, el fan quedar a sopar: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard”; mentre seuen junts a taula, el desconegut beneeix el pa i el comparteix amb ells; un gest que permet reconèixer-lo: el Crucificat era mort i ara ha ressuscitat! I immediatament tots dos canvien de programa: retornen a Jerusalem a buscar els altres deixebles i donar-los la gran notícia.

Nosaltres també podem estar decebuts, indignats, descoratjats per una tràgica sensació d’impotència davant les injustícies que afecten persones innocents i indefenses. En la nostra vida mateixa no manca el dolor, la incertesa, la foscor… I com ens agradaria convertir-los en pau, esperança, llum, per a nosaltres i per als altres. Volem trobar Algú que ens entengui fins el fons i ens il·lumini el camí de la vida?

Jesús, l’Home-Déu, a fi d’arribar al fons de la seva situació de cada un de nosaltres, ha acceptat voluntàriament d’experimentar com nosaltres el túnel del dolor. El dolor físic, i també l’interior: des de la traïció dels seus amics fins a la sensació d’abandonament (Cf Mt 27,46; Mc 15,34) d’aquell Déu que sempre havia anomenat Pare. Per la seva ferma confiança en l’amor de Déu, va superar aquell immens dolor tornant a confiar en Ell (Cf Lc 23,46) i d’Ell va rebre nova vida.

Per aquest mateix camí ens ha portat també a nosaltres homes i vol acompanyar-nos, «…Ell és present en tot el que parla de sofriment…Tractem de reconèixer Jesús en totes les angoixes i  dificultats de la vida; en totes les foscors, tragèdies personals i patiments de la humanitat que ens envolten. Són Ell, perquè Ell les ha fetes seves… simplement caldrà fer alguna cosa concreta per alleujar “els seus” sofriments en els pobres… per trobar una nova plenitud de vida.»¹.

Una nena de set anys explica: «Vaig patir molt quan van posar el meu pare a la presó. He estimat Jesús en ell. Així que no vaig plorar davant seu quan vam anar a visitar-lo.»

Així, una jove esposa: «He acompanyat el meu marit Robert en els últims mesos de la seva vida, després d’un diagnòstic sense esperança. No m’allunyava d’ell ni un moment. El veia a ell i veia Jesús… En Robert en creu, realment en creu. El seu amor recíproc ha esdevingut llum pels seus amics, involucrats en una carrera de solidaritat que no s’ha interromput mai més, sinó que s’ha estès a molts altres, donant vida a l’associació de promoció social “Abraçada Planetària”.». «”L’experiència viscuda amb en Robert -diu un dels seus amics- ens ha empès a seguir-lo en un camí veritable i real vers Déu. Sovint ens preguntem quin significat tenen el sofriment, la malaltia, la mort… Crec que tots els que han tingut el do de recórrer aquest tram de camí al costat d’en Robert ara tenen molt clar quina és la resposta.»

En aquest mes tots els cristians celebraran el misteri de la mort i resurrecció de Jesús. És una oportunitat per revifar la nostra fe; cada distanciament, separació, fracàs, i la mort mateixa, poden arribar a ser també per a nosaltres font de llum i de pau. Segurs de la proximitat de Déu a cada un de nosaltres, en qualsevol situació, repetim amb confiança la pregària dels deixebles d’Emmaús: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard.”

Letizia Magri

1 Cf. Chiara Lubich, Parola di vita/aprile – La porta, CN, 43, [1999], 6, p. 47.