És la veu de testimonis directes. Allò que Roberto Catalano –enviat a Amman durant el viatge que ha dut a la Presidenta dels Focolars a aquestes terres- ha recollit entre els molts sirians presents a la capital jordana per a la seva trobada amb Maria Voce. Publiquem les seves paraules sense citar noms per garantir la seguretat dels entrevistats.
Com perceben i viuen els cristians sirians els tràgics esdeveniments que estan devastant el país? Pel que expliqueu, sembla que l’enfocament occidental des del que es llegeix el conflicte és parcial i imprecís. On està el problema?
«Pel que fa a Síria no es pot ignorar l’impacte devastador que han tingut els poderosos mitjans de comunicació occidentals i àrabs per preparar el terreny a una guerra civil i sostenir el seu desenvolupament. Ara estan treballant per forçar una intervenció externa a tota costa. Hem vist amb els nostres ulls -en aquests ja gairebé tres anys de conflicte- com els mitjans de comunicació, potencialment útils per al bé de la humanitat, poden transformar-se en la guillotina del botxí per amplis grups socials, religiosos i fins i tot per a un poble sencer. Si es vol entendre el que està succeint a Síria cal començar per un canvi en l’ús dels mitjans de comunicació i en la lectura del que transmeten. Això ajudaria a la pau. Òbviament aquí entrem en el camp de grans interessos econòmics i polítics, i sobre aquests, el debat no pot ser unilateral».
I en aquest context, té sentit parlar de diàleg entre les religions?
«A Síria, sempre ha existit el diàleg a nivell oficial, promogut pels muftís, per altres personalitats musulmanes i per les Esglésies que sempre s’han vist respectades en aquest treball. En aquest sentit no ha canviat res. Però Síria, en aquests tres anys, ha pagat el preu de l’integrisme que s’ha manifestat amb l’assassinat d’exponents de l’islamisme sunnita moderat. Persones de gran valor, com el chekr El Boudi, president del Consell Internacional de Professors de Llei Islàmica. Algunes amigues m’han explicat que des de petites escoltaven amb gust la seva predicació dels divendres, perquè estava impregnada de sentiments i idees d’amor, compassió, respecte recíproc. Tot això va durar fins el moment del seu brutal assassinat a Damasc fa alguns mesos».
I els cristians?
«Pel que fa al poble, amb l’inici de la violència, la por va començar a calar entre els cristians, fruit del que podem anomenar “memòria històrica” d’aquesta facció religiosa del país (per exemple, la guerra al Líban). D’altra banda, no es pot oblidar l’assalt a vàries ciutats sirianes de grups terroristes armats declaradament hostils als cristians, als qui es pot matar només per dur aquest nom. No vull dir que abans tot fos de color de rosa, però és veritat que, encara que les forces del poder estaven en mans dels musulmans (alauites o sunnites) als cristians se’ls respectava i podien accedir a llocs de certa responsabilitat a l’administració pública i al món acadèmic. En qualsevol cas, encara que el que passa a Síria no és un atac directe als cristians, la realitat és que els posa davant del drama de l’emigració, com a únic camí per fugir de la violència i per assegurar un futur als seus fills. El diàleg interreligiós no és només una qüestió siriana».
Com es viu quotidianament sota les bombes i els atemptats?
«A Alep han pujat de nou els preus. A la part controlada per l’exèrcit sirià no hi ha pa perquè les sitges de farina estan sota el control dels rebels. La carretera que uneix Alep-Homs-Damasc és molt perillosa. Sobretot a la primera part s’arrisca literalment la vida. Però viatjar per tot el país, amb l’excepció de la costa, s’ha convertit en una loteria. Per distàncies que abans fèiem en 3 hores, ara en necessitem 36. Fa deu dies, terroristes de Jabat el Nouszra van baixar de Krak des Chevaliers cap a la zona cristiana de Wadi Nazara, van eliminar als soldats dels dos punts de control, van entrar en el primer poble cristià on estaven celebrant una festa i van degollar als que passaven per allà, especialment als joves que estaven al carrer principal, 18 pel cap baix. Això va sembrar el terror a les famílies, moltes de les quals ja han marxat cap a altres llocs de Síria».
Existeix a algun nivell l’esperança d’una solució pacífica o política al conflicte?
«No em sembla que en aquestes setmanes s’hagin donat senyals positius. Al contrari, els combats s’han intensificat a vàries parts del país i per tant, la por dels civils ha augmentat. La impressió que vaig tenir a Damasc la setmana passada va ser la d’escoltar les paraules dels Salms: “Com un anyell portat a matar”. He comprès com mai la realitat de l’Anyell innocent que no pot fer res davant d’una mort injusta. Aquesta és la realitat de les persones, sobretot després de l’amenaça d’atac per part dels Estats Units: angoixa i desolació. Ens miràvem als ulls sense voler creure-ho, com dient “de veritat atacaran?” Les morts i els saqueigs de la perifèria han augmentat i l’atac de l’exèrcit és igualment violent».
Per Roberto Catalano
Font: Città Nuova
Qui vulgui expressar a la població siriana la seva proximitat a través d’una contribució econòmica, pot utilitzar el següent compte corrent de la Fundació Igino Giordani
La Caixa – 2100 5615 79 0200056937
Concepte: Ajuda a Síria
C/ Poniente, 28 (Las Matas) – 28290 Las Rozas (Madrid)
Email: info@fundaciongiordani.org
