A continuació, alguns extractes de l’entrevista concedida pel copresident dels Focolars a Canal Orbe 21 i Vida Nueva:
“La unitat no només es construeix entre catòlics, sinó també amb les altres confessions i amb homes de bona voluntat”
Jesús Morán, el copresident del Moviment dels Focolars, considera necessari l’actualització dels carismes: “No es tracta de repetir el que el fundador diu, sinó de veure com avui cal realitzar-ho”.
“En un món globalitzat, hi ha més pobres, hi ha més descartats, hi ha poders hegemònics més forts”, sosté Jesús Morán, copresident del Moviment dels Focolars, durant una estada fugaç fa unes setmanes per Buenos Aires per presentar el seu últim llibre Tomar el pulso del tiempo: el desafío de la actualización de un carisma (CN). En una entrevista exclusiva per a Canal Orbe 21 i Vida Nueva realitzada per Gabriela Laschera, aquest sacerdot espanyol -que va viure més temps a Amèrica Llatina que al seu país natal- ha afirmat: “Vaig poder veure-ho a l’Àfrica: ignorem que aquesta gent mor, abandona els seus països i són els refugiats d’avui. Si això ha estat sempre una tragèdia, avui també. “
PREGUNTA.- Sent copresident dels focolars, com veu avui al moviment?
RESPOSTA.- El moviment dels focolars és un dels moviments apostòlics que neixen al voltant del Concili Vaticà II, a través d’un do carismàtic que rep Chiara Lubich. Ella, juntament amb un grup d’altres dones, en plena segona guerra mundial, planteja que Déu és amor, i que vol la unitat de tots els homes. El carisma dels focolars és com tot l’Evangeli vist des del que tots siguin un, aquesta unitat es fa amb l’amor recíproc. La unitat significa la presència de Jesús enmig nostre, i l’arrel per construir-la és un amor apassionat, Jesús crucificat i abandonat que et permet fer-te per fer-se un amb l’altre.
P.- Està presentant el seu nou llibre, ¿quins són aquests canvis que més li impacten i quines les seves conseqüències?
R.- El que aquesta fe ha de fer és suscitar una reflexió dins del moviment, sobre el moment que estàvem vivint després que la nostra fundadora, Chiara Lubich, partís al paradís. Chiara ens ha deixat un dipòsit d’experiències, de continguts espirituals, una vida i un mètode. Ara que ella no hi és, ¿com hem de seguir endavant? És aquí on vaig trobar aquest ampli concepte que s’aplica per a totes les realitats humanes; aquest concepte d’actualització que em permetia llegir el moment present. No es tracta de repetir el que el fundador diu, sinó d’aprofundir-ho, de veure com avui cal realitzar-lo.
P.- I quins són els principals reptes d’avui?
R.- Aquí identifico alguns fonamentals com la globalització; un fenomen que no ha portat als homes el que es podia esperar, perquè en un món globalitzat hi ha més pobres, hi ha més descartats, hi ha poders hegemònics amb més força. La globalització es va anar al transhumanisme, una nova manera de ser homes. El repte de l’absència de Déu en el món, el repte dels descartats en els quals insisteix el papa Francesc, que sembla que no transiten aquest fil de la història, i se senten més dominats que mai. Penso, com podem actuar des de la unitat? Llavors per aquest part, em sembla que el carisma de la unitat pot contribuir per construir una post globalització, o “transglobalización”. Aquest concepte es tracta de realment formar un sistema amb tota la humanitat i en el qual tots som necessaris; tots som part i no hi ha descartats.
P.- Però com construïm una humanitat amb aquestes característiques en aquest context deshumanitzat?
R.- Chiara Lubich tenia una frase referida a això: “el meu jo és la humanitat”. Això requereix que cada un es plantegi que no és un ésser individual; la nostra identitat depèn d’aquest ser d’humanitat amb tot. Inventem guerres perquè la gent desaparegui dels llocs on hi ha els recursos naturals. Vaig poder veure-ho a l’Àfrica: ignorem que aquesta gent mor, abandona els seus països, i són els refugiats d’avui dia. Si això ha estat sempre una tragèdia, avui també ho és. El carisma de la humanitat apunta on està la diferència.
Accés a l’entrevista completa al web de Vida Nueva.
