«De nou Alep ha pagat el preu més alt, però no hi ha cap canal de televisió ni diari important al món que hagi volgut explicar el que està succeint a Chekh Maksud, barri al turó que domina alguns barris cristians d’Alep i que s’obre sobre una regió industrial on en aquests dies han començat els combats i saquejos pam a pam. La nit del Dijous Sant, en aquest barri, on cristians, sunnites i kurds de la classe mitja-baixa conviuen, van entrar uns tres mil terroristes dels més temibles, exigint immediatament a la població civil que s’allunyés sota pena de ser considerats col·laboracionistes.

El primer en pagar ha estat el xeic que no ha acceptat posar-se de part seva i ha estat bàrbarament decapitat. Després van penjar el seu cap del minaret i des dels altaveus els terroristes han començat a cantar: ‘Déu és gran’ despullant aquesta frase de qualsevol significat sagrat, diví, de pregària.

Els muftís d’Alep han condemnat aquest acte salvatge, gravat i emès a la xarxa, que ha estat com el tret de sortida per a la violència i l’èxode dels civils, fugitius terroritzats enmig de tiroteigs nocturns, que han fugit sense endur-se res, absolutament res. Un conegut nostre, un jove perruquer amb la seva dona, dos nens i el seu cunyat minusvàlid, ha estat detingut per una banda armada, apareguda de qui sap on, que s’ha endut el seu cotxe (que encara estava pagant a terminis) però els han deixat amb vida i amb la possibilitat d’arribar on estan els seus familiars a la ciutat on ara està refugiat. També les gairebé quatre-centes famílies cristianes del barri amb els sacerdots de les parròquies allà presents han escapat, buscant allotjament entre parents i amics, i algunes a l’escola dels germans maristes que han obert les seves portes.

Per als moltíssims musulmans sunnites –molts d’ells s’havien refugiat a Chekh Maksud fugint dels seus pobles- la sort no ha estat diferent. Han tornat a marxar, desfilant a peu en grups de centenars de persones, encara sense una meta precisa, mentre el soroll ensordidor de les armes s’elevava amb inusitada violència. Probablement cap no tornarà a veure intacta casa seva, les dels cristians ja s’han convertit en lloc privilegiat per als atacs, donada la seva posició favorable. Dia rere dia Síria es mor.»