A diverses ciutats d’Espanya el Banc d’Aliments ha dedicat l’últim cap de setmana de novembre a una gran recollida amb vistes al proper Nadal. Moltes persones vinculades als Focolars hi han participat. Destaquem als de Valladolid qui, en ple, han participat d’aquesta experiència. Ens l’expliquen:

“Tot va sorgir gairebé per casualitat, després d’un dia en el que es va realitzar un intercanvi d’idees sobre diferents opcions d’activitats per donar resposta a les inquietuds mostrades pels més joves i també com a forma d’animar-los i poder convidar als seus amics.

A través d’una persona coneguda que havia participat en alguna activitat del Banc, arribem a contactar amb Santiago, un dels coordinadors que ens va parlar d’aquesta campanya concreta; ens va dir que dels vint centres comercials proposats per a l’activitat, n’hi havia un que s’havia afegit a última hora i ningú no s’hi havia apuntat com a voluntari.

Vam veure clara l’oportunitat que se’ns oferia i la possibilitat de ser concrets en l’amor al germà: a través del nostre temps com a voluntaris i la nostra implicació amb els torns i horaris a cobrir en aquest centre comercial.(…)

Santiago –el coordinador- ens ha escrit un mail agraint-nos el recolzament i la implicació en l’activitat, però per damunt de tot pel clima de família compartit, no només entre nosaltres sinó també amb els altres voluntaris del Banc d’Aliments i amb els treballadors del centre comercial, amb els qui hem compartit tantes hores aquests dos dies.

Entre nosaltres ha estat molt especial, perquè, partint d’una activitat concreta i aparentment senzilla, ha estat l’espurna que ha reviscolat el nostre foc intern. La comunicació ha estat fluïda i constant, també gràcies al whatsapp… des dels preparatius i després narrant en directe com anava, demanant reforços o pujant les fotos de cada torn. Alguns missatges són el millor reflex del clima viscut:

“Nois, bona nit, acabo de tornar del meu torn (…) i diu en Santiago que estava meravellat i també el responsable del centre (…) no només per la col·laboració entre nosaltres sinó també pel somriure i la relació entre la gent, per això em surt de donar-vos les gràcies a cada un! (…) m’emocionava escoltar-lo perquè em venia a la ment “… En això coneixeran que sou els meus deixebles” i el testament de Chiara de “Ser Família”, crec que avui hem estat reflex d’això”.

“Amb mi hi havia una mare d’un company d’escola del meu fill, ha vingut a veure’m un moment i a dur-me una agenda… i s’ha quedat ajudant-me tot el meu ton i estava encantada. Al final m’ha donat les gràcies per haver-li donat l’oportunitat de sentir-se útil”.

“Ha anat fenomenal, una experiència molt bonica i diferent (…) les meves amigues m’han dit que a la propera també s’hi apunten”