Reproduïm tot seguit la notícia sobre l’experiència que un grup de polítics bascos està duent a terme. La pàgina web internacional dels Focolars sintetitza els deu anys d’experiència viscuda:
La idea neix a Gipuzkoa, província basca pertanyent a Euskadi, Comunitat Autònoma basca. Comunitat amb una cultura, unes tradicions i una llengua pròpia, herència d’una història mil·lenària.
La idea sorgeix per donar resposta a la situació de violència que viu el país com a conseqüència de l’ús de la lluita armada d’ ETA. Una idea per sanar ferides, encara obertes, i per intentar assegurar un futur de pau.
“Això és una utopia, però tal vegada sigui l’única solució per al nostre poble.” És l’afligit lema de l’esperança d’alguns membres del Grup de Gipuzkoa quan fa ara una desena d’anys, alguns exponents del Moviment Polític per la Unitat (MPpU) vinguts d’Itàlia, els van parlar de la fraternitat com a categoria política. Una prospectiva que, pel clima que es vivia al País Basc degut a la lluita armada d’ETA, va resultar gairebé un shock per al grup. Amb la finalitat d’aconseguir la independència per al poble basc, els grups armats d’ETA sembraven contínuament un clima de violència i terror, creant un ambient de gran tensió.
En aquella època, inicis de 2005, un grup de polítics, pertanyents no només a partits diferents sinó també a ideologies diferents, s’uneixen per iniciar conjuntament un camí per anar en busca d’una regeneració política, basada en l’acollida recíproca de l’altre, sense exclusions. S’obre així un espai de debat, d’acceptació de l’altre, que involucra a polítics de diverses sensibilitats, funcionaris, sindicalistes, ciutadans…, assedegats d’una convivència normalitzada, d’una pau veritable.
Es mantenen reunions bimensuals, triant cada vegada una seu diferent, alternant entre els diversos partits.
Entre els participants hi ha qui està amenaçat per pertànyer a un partit determinat i ve a les reunions amb escorta; hi ha qui tem no ser entès en el seu propi partit i tem, fins i tot, ser-ne expulsat, però tots, amb el recolzament mutu i superant la desconfiança, volen donar testimoni que la fraternitat és possible, començant per la fraternitat entre ells mateixos.
Amb el pas del temps es veu necessari intercanviar experiències amb polítics d’altres territoris, d’altres comunitats. I així alguns membres del grup acudeixen a Madrid, per participar en una sèrie de reunions on es coneixen altres experiències. Aquests membres conviden als altres participants a mantenir una reunió a Euskadi amb el grup de Gipuzkoa. És una trobada històrica: quatre hores de diàleg (després d’haver dinat junts) per conèixer-se, escoltar-se i demanar-se perdó.
Com a conseqüència d’aquesta reunió sorgeix la necessitat d’elaborar un document que serveixi d’alternativa a la crisi. Un cop elaborat el document, cada membre que va participar en la seva elaboració es va comprometre a dur-lo al seu partit, per al seu estudi.
Molts senten la necessitat de compartir el contingut del document, i neix la idea de convocar seminaris i taules rodones en altres comunitats autònomes on presentar l’experiència de la fraternitat així com l’experiència de la convivència pacífica basada precisament en la fraternitat.
Amb l’aturada de l’activitat armada d’ETA (2011), s‘inicia un nou procés, esperançador tot i que no senzill. Encara són moltes les persones, les famílies i els grups que malgrat compartir la mateixa identitat estan dividits amb continus enfrontaments i serioses dificultats per dialogar. El laboratori polític que s’havia generat en els temps durs – familiarment anomenat “laboratori per aprendre la pau”- continua el seu camí de reconciliació i recerca de la pau, afrontant els diferents punts de vista sobre fets històrics, sanant ferides obertes. En aquest context, el grup elabora un document que anomena “Pel camí de la reconciliació de la societat basca” (gener de 2013). Aquest és un document que descriu les bases per les quals el grup ha de caminar d’aquí en endavant. Col·loquialment se l’anomena “el terra on trepitgem”.
Cada vegada que el diàleg sembla bloquejar-se, s’intenta impulsar- lo de nou ajudant-se a creure que cada home és un germà i que es pot construir tot amb tothom.
Això no significa no reconèixer els delictes i el gran nombre de persones que han pagat amb la vida. Ben al contrari, acceptant el passat i reconeixent l’injust i l’inexplicable de la violència soferta, es tracta de mirar la història com un camí lent i fatigós cap a la reconciliació, cap a la pau, en el qual cadascú pot i ha de fer la seva aportació.
El 13 de març, justament en la vigília de l’aniversari de Chiara Lubich, en el que s’aprofundia per tot el món la seva visió de la política, aquest grup es va reunir a la casa de “les Juntes Generals de Gipuzkoa” (parlament provincial) a Donostia , i van convidar a experts, intel·lectuals i personalitats polítiques per debatre sobre la “Relació entre el bé comú i els béns comuns en la globalització”. El document base, enviat a tothom amb temps i molt ben acceptat, havia estat elaborat pel“laboratori per aprendre la pau”. En un clima d’acollida recíproca van sorgir aportacions molt vàlides que amb posterioritat es van integrar en el mateix document, que es divulgarà després per promoure a tots els nivells el valor de la fraternitat.
