Quan aquest grup prenia l’avió des de Barcelona portaven amb sí el desig de conèixer una cultura totalment diferent a l’europea i un anhel, el de fer junts una experiència social de donació. El centre de suport escolar “Rincón de Luz” ha estat el lloc en el qual durant 3 setmanes han pogut conèixer de prop la senzillesa, l’acollida, la generositat, l’amabilitat i el “calor” del poble bolivià. Ajudant en les tasques escolars a més de 70 nens/es i adolescents entre 6 i 17 anys en dos torns, matí i tarda, i animant-los amb jocs, cançons, tallers … i una alegria veritable que neix quan et dones plenament i no tens a compte a qui tens davant. Han pogut tocar de prop la manca de recursos, la pobresa, l’esforç de pares i de fills, situacions familiars difícils i doloroses … però la trobada amb cada noi, aquesta mirada senzilla, veritable i pura … el veure “néixer” en ells un somriure o un gest d’afecte ha fet vessar el cor de cadascú. En paraules de l’Oriol: “Donar, conèixer, descobrir, compartir… Una experiència que ens ha obert a tots a viure moment únics i plens de vida d’on hem intentat aprendre i ensenyar, comprendre i reflexionar, estimar i sentir-nos estimats; i sobretot, aprofitar al màxim cada instant”.
Des de maig del 2007, a la zona sud de Cochabamba, funciona el centre de suport escolar “Rincón de Luz”.
En l’actualitat, el centre compta amb el suport d’educadores / és i voluntaris. A més funciona un Tallerde Costura i es realitzen tallers de rebosteria, formació i alfabetització per a pares. L’objectiu del Centre “Racó de Llum” és oferir als nens i adolescents de la zona una formació integral basada en la cultura de la fraternitat, del diàleg, la solidaritat i la reciprocitat. S’intenta afavorir la sostenibilitat familiar de manera que els beneficiaris puguin millorar la seva qualitat de vida.
L’experiència “cochala” es va anar enriquint per la relació amb la família de Chiara coneixent una mica més tota la realitat social boliviana. Deixant el Centre, ja en els últims dies, un viatge va portar al grup a conèixer totes les riqueses i els tresors d’aquesta terra: la trobada entre cosmovisió andina mil·lenària i religiositat popular, entre el Sud i el Nord, entre el Nord i el Sud; la força salvatge de la Natura al Desert de Sal o el clima sagrat a la “Madre Lago”, el llac “Titicaca”, naturalesa, aigua, llum…; la trobada amb la comunitat aimara de Tocoli, en els ulls troben senzillesa, esforç, arrelament, vida …
Una experiència que no els ha portat de retorn de la mateixa manera. Tal i com ens escriu la Clara: “Per mi l’experiència ha sigut una forma de fer trontollar moltes coses establertes de mi mateixa. La realitat viscuda allà ha tocat en gran part la sensibilitat humana: hi vam descobrir un amor pur que se’ns va donar per part de totes les famílies, pares, mares, professors, gent de la comunitat i sobretot nens, només pel simple fet de fer una visita, donar una abraçada, seure al seu costat, dedicar un temps… Així com la duresa d’una cultura i societat, que era la que tenia molt de pes en moltes de les vides de la gent d’aquell meravellós raconet del món”.
