Març 2016

 
“Ha arribat ja a vosaltres el Regne de Déu” (Lc 11, 20)

Era el que esperaven els jueus del seu temps. Jesús començà a anunciar el Regne de Déu tan bon punt va iniciar a recórrer pobles i ciutats : “El Regne de Déu és prop vostre” (Lc 10, 9). I tot seguit: “ha arribat a vosaltres el Regne de Déu”; “El Regne de Déu és enmig de vosaltres” (Lc 17, 21). En la persona de Jesús, Déu mateix venia al mig del seu poble i es feia càrrec de la història amb decisió i força, per conduir- la al seu destí. Els miracles que Jesús feia n’eren el signe.

En el passatge de l’Evangeli d’on prové la paraula de vida , Ell acabava de guarir un mut tot alliberant-lo del dimoni que el tenia presoner. És la prova que ha vingut a vèncer el mal, tot mal, i ha instaurar, finalment , el Regne de Déu .

Aquesta locució , “Regne de Déu” , en el llenguatge del poble hebreu indicava que Déu actua en favor d’Israel, l’allibera de totes les formes d’esclavitud i de tot mal, el guia envers la justícia i la pau, l’inunda de joia i bé. Jesús ens revela Déu com a “pare” misericordiós , amorós i ple de compassió , sensible a les necessitats i sofriments de cadascun dels seus fills . Nosaltres també necessitem escoltar l’anunci de Jesús: “Ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.” Mirant al voltant nostre sovint tenim la impressió que el món està dominat pel mal, que els violents i corruptes tenen la paella pel mànec. A vegades ens sentim a mercè de forces adverses, esdeveniments amenaçadors que ens superen. Davant de guerres i desastres ambientals, massacres i canvis climàtics, migracions i crisis econòmiques i financeres, ens sentim impotents.

Aquí és on se situa l’anunci de Jesús, que ens convida a creure que Ell, ja des d’ara, està vencent el mal i està instaurant un món nou.

El mes de març de fa 25 anys, parlant a milers de joves, Chiara Lubich els va confiar el seu somni: “Fer el món millor, gairebé una sola família, gairebé pertanyent a una única pàtria, a un món solidari, fins i tot a un món unit “. Llavors, com ara, això semblava una utopia. Perquè el somni es fes realitat, però, els convidava a viure l’amor recíproc, en la certesa que fent-ho així tindrien entre ells “Crist mateix, l’Omnipotent. I tot es pot esperar d’ell “.

Sí, és Ell el Regne de Déu.

La nostra tasca? Fer de manera que ell estigui sempre entre nosaltres. Llavors, continuava Chiara, “serà ell mateix el qui treballarà amb vosaltres a la vostra terra, perquè ell tornarà d’alguna manera al món, a tot arreu on us trobeu, fet present pel vostre amor recíproc, per la vostra unitat. I ell us il·luminarà en totes les feines, us guiarà, us sostindrà, serà la vostra força, la vostra ardor, la vostra alegria. Gràcies a ell, el món que us envolta esdevindrà concòrdia, cada divisió quedarà cicatritzada. (…) Amor, doncs, entre vosaltres i amor sembrat en molts angles de la terra entre individus, entre grups, entre nacions, amb tots els mitjans, perquè sigui realitat la invasió d’amor de què de tant en tant parlem, i arreli, per la vostra contribució, la civilització de l’amor que tots esperem. A això esteu cridats. I veureu coses grans”[1]

                                   A càrrec de Fabio Ciardi

[1] IV festival internacional dels «Joves per un mon unit» (Genfest), Roma (Palaeur), 31 març 1990, CN,34, [1990], 7, pp.34-39.

Normas(500)