Encara es pot veure en diferit l’esdeveniment de Castelgandolfo de dissabte passat, El gran atractiu del moment present, en l’àudio original i amb traduccions en castellà, anglès, alemany, portuguès i francès.
Referent a això, vam publicar a continuació l’article de Faro di Roma del passat 4 de març:
L’esdeveniment per Chiara Lubich. Parolin: “un regal per a tots”. Històries que et canvien
Per la Redacció – 2018.03.04
En l’esdeveniment de Castelgandolfo El gran atractiu del moment present amb motiu dels deu anys de la mort de la fundadora dels Focolars, Chiara Lubich, també va participar el cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà, que va subratllar la “confiança” amb que Chiara es va posar en mans de l’Església en espera que es “complissin els temps de l’Esperit”, de manera que “el seu carisma ha pogut resultar un do no només per al Moviment, sinó per a tota la comunitat eclesial”, va afegir.
Molts testimonis van ser presentats en l’esdeveniment, però particularment alguns ens han deixat sense paraules perquè et canvien el cor, com el d’aquesta noia filipina, Glysheryl Magna, que deia: “La meva mare és una senzilla mestressa de casa i el meu padrastre tot just guanya per cobrir les necessitats bàsiques de la família. Recordo quan la nostra família va tocar fons.
El propietari de la casa es va enfadar perquè no podíem pagar el lloguer. Sabeu el que va fer? Va treure les escales de casa nostra. Vivíem en un segon pis, així que no anàvem a poder sortir de casa fins que no trobéssim alguna manera d’aconseguir els diners per al lloguer. Recordo que baixàvem amb els micos, agafats a la fusta de la casa del nostre veí i recolzant els peus en els grans claus que havia quedat de la nostra escala. Ate Letty de Venezuela sens dubte se’n va adonar, ja que em veia tan prima i tan petita … Què podia fer jo? Ni tan sols tenia forces per plorar, encara que sovint ho faig d’amagat, lluny dels meus amics. En aquesta situació, què ha canviat, què és el que ha permès que avui jo sigui la que sóc i no la que hauria pogut ser? On està la meva salvació? En el meu cas s’ha tractat, o millor, encara es tracta d’una mà estesa, de moltes “mans esteses”, és a dir, de Bukas Palad. A Manila tothom ho coneix, i vaig començar a estar millor des que jo també vaig conèixer aquest lloc. Vaig allà tots els dissabtes, gràcies precisament a Ate Letty, que va parlar amb la mare. Allà ens donen un bon àpat, deliciòs, i ens divertim molt rentant els estris i els bols que fem servir “.
També hi ha el testimoni del metge espanyol August Parody, qui estant a Costa d’Ivori va optar per no abandonar el país quan els estrangers van ser convidats a anar-se’n per motius de seguretat. “Després d’unes negociacions gens fàcils -recorda-, les tropes franceses van arribar a un acord per evacuar els ciutadans de la Unió Europea. El punt de trobada per reunir aquestes persones havia de ser l’esplanada que hi ha just davant del nostre Centre. Nosaltres érem gent de diverses nacionalitats, dels quals només tres europeus i la resta africans (de Burkina Faso, Camerun, Benín i Congo). Vam poder trobar un moment per parlar entre nosaltres, exposar-los la situació i dir-los que hi havia una possibilitat de marxar. Cadascú havia de triar lliurement, sense ser jutjat pels altres.
Em van preguntar què pensava fer jo i els vaig respondre que em quedaria. De fet, per a mi era inconcebible separar-me dels altres focolarins. També les dues focolarinas europees van dir que es quedaven a qualsevol preu. En aquest instant els vaig proposar a tots renovar el pacte d’amor recíproc, tal com havien fet Chiara i les seves companyes a Trento durant la aguerra, dins del refugi: ‘Jo estic disposat a morir per tu, i jo per tu, i jo per tu, tots per cadascun ‘. Va ser una cosa senzilla i al mateix temps solemne i commovedora. Immediatament després va sonar el telèfon. Era precisament Chiara Lubich, que era a Barcelona, i volia saber com estàvem, com era la situació i què pensàvem fer. Li vaig informar breument del que acabava d’ocórrer i em va dir que estava d’acord, però que la mantinguéssim al corrent “.
Chiara sempre ha estat la inspiradora del bé que fan els seus seguidors. Aquest és el primer miracle d’aquesta extraordinària “serventa de Déu” (l’Església donarà testimoni de la seva fidelitat a l’Esperit Sant quan decideixi proclamar-la Beata). Darrerament ha estat trobat casualment en els arxius un vídeo de Chiara realment divertit i a més instructiu.
En l’esdeveniment també es va evocar la relació entre Chiara i el poeta brasiler (focolarí) Heleno d’Oliveira, un tema que val la pena aprofundir ja que es tracta de la relació entre dues persones extraordinàries.
Properament tindran lloc diferents esdeveniments als cinc continents, per on s’ha estès el carisma de la unitat, des de Corea del Sud a la República Democràtica del Congo, i des dels Estats units a Tailàndia i la República de Moldàvia.
